La música no és una nouvinguda a la vida de Fernando Trias de Bes, sinó que hi ha estat des que era ben petit. Confessa que va començar amb la música quan tenia uns 8 anys i no l’ha deixada mai. «He estudiat música sempre, però era com un hobby, no era una vessant professional».

Posteriorment, arribarien a la seva vida la literatura i l’economia. «El que passa és que m’he donat a conèixer a la inversa», admet. «Se m’ha conegut primer pels llibres d’empresa i d’economia, després per la ficció, per la novel·la, i la veritat és que la música no ho tenia pensat perquè era una activitat molt íntima i privada».

Tot va canviar en el moment en què va patir un greu accident de trànsit a Andalusia el juliol de 2024 i gairebé va perdre la vida. «Vaig estar gairebé un mes per tornar a caminar, se’m va tirar una noia a sobre a grandíssima velocitat, era a doble direcció, vaig rebre quatre o cinc impactes, va ser un accident greu».

Una de les coses que es va plantejar l’autor després de l’accident és que «qualsevol dia no hi ets» i que no tenia sentit seguir «amagant» una cosa amb la qual ha gaudit tant com la música. «Jo he estat músic i he compost des de sempre; senzillament que ara ho trec a la llum».

Després de l’accident, tenia les ritmes de Gustavo Adolfo Bécquer a la tauleta de nit i va començar a posar-li música a les seves rimes. «Crec que en 30 dies havia posat música a les 76 rimes de Bécquer. Després vaig començar amb Maragall i d’ell port entre 50 o 60 poemes. És com si d’alguna manera m’hagués desbloquejat. Jo feia música d’una manera molt selectiva, i és com si arran de l’accident hagués decidit el que realment em surt de l’ànima amb la música».

Fernando Trias de Bes explica que Maragall és un poeta que va descobrir de ben jove, però no l’havia revisitat. «Vaig agafar un llibre a Maragall i la veritat és que l’he redescobert i he quedat absolutament colpit. Quan coneixes a fons la seva obra, és impressionant», declara.

El disc ofereix una selecció de quinze poemes emblemàtics de Joan Maragall com ‘La ginesta’, ‘La vaca cega’, ‘Paternal’, ‘La fageda d’en Jordà’, ‘Nodreix l’amor’, ‘Sol solet’ o ‘Excelsior’, entre d’altres, musicats per Trias de Bes dins d’un llenguatge proper al lied català.

La interpretació ha anat a càrrec del tenor Roger Padullés, amb arranjaments per a piano de Miquel Ortega i Pujol. La proposta musical busca ser fidel a l’esperit simbòlic, espiritual i profundament vinculat a la natura de la poesia de Maragall. Les composicions, a mig camí entre la cançó popular i el lied, estan concebudes per a veu mixta i tenen la voluntat d’apropar la música lírica a tots els públics.

Per a Trias de Bes apropar-se a la música ha estat terapèutic i espiritual. «La música ha estat el meu refugi, on he trobat els moments de pau, d’inspiració, on puc expressar més sentiments que no pas a través de l’economia. Amb ficció sí que expresses emocions, però ho fas a través d’una història o d’un personatge. En canvi, quan fas música parla el teu cor i parlen les teves emocions».

El disc es presentarà en concert el pròxim 7 de març de 2026 al Petit Palau del Palau de la Música Catalana. El recital s’acompanyarà d’una dramatúrgia original que pren la forma d’un diari íntim, suposadament escrit per Clara Noble, que va ser la dona de Maragall, i que introdueix cada poema en el seu context vital i emocional. La narració anirà a càrrec de l’actriu Sílvia Bel, i el piano, de Miquel Esquinas. El tenor Roger Padullés serà l’intèrpret vocal.

Fernando Trias de Bes (1967), conegut principalment per la seva trajectòria com a escriptor en els camps de l’economia, la ficció i el teatre, va estudiar piano des de ben jove i sempre ha mantingut una relació intensa amb la música, cultivada en un àmbit estrictament privat. Format al Conservatori del Liceu i, posteriorment, al Conservatori de Bellaterra, ha estudiat amb mestres com Daniel Ligorio i ha continuat formant-se al llarg dels anys en harmonia, contrapunt i orquestració. ‘Paraula viva’ no és un episodi aïllat. Actualment, es troben en preparació nous cicles de cançons sobre el mateix Maragall, textos de Gustavo Adolfo Bécquer, així com d’altres poetes als quals ha anat posant música de manera continuada durant les darreres dècades.

Text: Pere Francesch/ACN