El nou disc de Ferran Palau va sortir a la venda en format físic a principis de maig i estarà disponible a les plataformes digitals a partir d’aquest divendres. Segons ha explicat Palau en una entrevista amb l’ACN, el títol de l’àlbum ‘Plora Aquí’ sorgeix per un acudit familiar amb el seu fill.

Amb aquest treball, Palau ha “obert portes que fins ara no havia obert” i aquesta experimentació ha estat molt gaudida. “Aquest disc és més juganer, més curiós. Hi ha coses que no havia fet mai. Però continuo sent reconeixible com als altres discs”, destaca.

Pel que fa a la temàtica de les cançons de ‘Plora Aquí’, tot i que és habitual que Palau escrigui les cançons sense saber exactament de què parlaran i que les frases es “ramifiquin” poc a poc entre elles, el disc parla d’un amor “tranquil” i “quotidià”. “Un amor on, un dels dos, té la necessitat vital de conèixer altres mons, mentre que l’altre vol estar còmode a casa”, exposa. “Però això no impedeix el fet de tenir una bona relació i cap dels dos intenta fer canviar l’altre, la idea és d’estimar-se tal com són”, assegura.

Respecte anteriors àlbums, Palau ha utilitzat aquest treball com un viatge al passat per “reconnectar” amb el seu ‘jo’ de quan no tenia experiència. “Volia connectar amb la mirada més innocent, quan no donava les coses per fetes. Tenir la capacitat de posar en dubte coses que fins ara creia com a molt certes”, concreta.

Amb tot, Palau assegura que ha desprofessionalitzat la forma de gravar el disc i que no ha anat a treballar en un “bon estudi amb micròfons increïbles” per a fer “produccions endreçades”. “He fet algunes cançons a casa, unes a casa del productor, amb el meu cosí, amb El Petit de Cal Eril, ho he gravat amb cassettes , amb una gravadora de fa 20 anys, amb l’ordinador i amb micròfons de 20 euros”, descriu. “És un collage sonor d’investigació”, conclou.

De la mateixa manera que un filtre d’Intagram pot editar una fotografia i esborrar la imperfecció, Palau ha volgut retrobar aquells trets de la seva personalitat que amb els anys poden haver quedat “esborrats”. “Si et pases amb el filtre de bellesa pots carregar-te coses que donen personalitat a la música. Les mancances d’una persona es poden girar i fer-se trets característics”, diu.  

Durant l’entrevista, Palau reflexiona sobre la precarietat al món musical i lamenta que sigui difícil guanyar-se “bé” la vida i de forma “estable”. “M’he trobat que he estat cinc anys publicant discs i fent concerts. Durant aquest temps he pogut deixar de treballar i dedicar-me a la música, però quan ha arribat el moment de fer una parada i descansar, m’he trobat que no tenia diners”, relata.

“Treure un disc i promocionar-lo és molt car. Quan et veus sense ingressos havent d’invertir amb un projecte nou, és complicat. Tinc la sensació que si no estic tocant no tinc ingressos i no puc viure”, expressa.

El músic recorda com a França tenen una prestació social similar a l’atur que els permet fer aturades per composar nous temes sense haver d’estar pendent dels ingressos.

El disc va acompanyat d’un curtmetratge dirigit per Pablo Maestres que explica la història d’amor entre dos monstres que viuen d’una forma salvatge i boja i que tenen la temptació d’introduir-se al món humà.

La gira de presentació del nou disc ja té més d’una vintena de dates confirmades arreu dels Països Catalans, el País Basc i a Madrid.

Text: Guillem Roset/ACN