Al documental, Jana Montllor reconstrueix els pocs records que té del pare, que va morir quan només tenia quinze anys, els petits objectes que guarda i el gran arxiu conservat de la seva figura pública. Jana Montllor va perdre l’única fotografia que li va fer al seu pare quan tenia vuit anys. Vint-i-vuit anys després de la seva mort, emprèn un viatge fílmic a la recerca d’aquella imatge per reinventar la seva fràgil memòria personal enfront de la memòria pública. 

Montllor diu que ‘On eres quan hi eres?’ és la pel·lícula d’un procés personal, que per a ella és “una carta d’amor, que passa per tots els estadis”. El documental, desgrana la directora, “evoluciona des d’un lloc molt incert, petit i vulnerable”, indica. Explica que en aquest procés de cerca ha descobert un Ovidi Montllor més terrenal. “He pogut llegir el meu pare des de veure’l enfadat en una entrevista o incòmode o trist”.

Amb el títol ‘On eres quan hi eres?’, admet, que hi ha una qüestió que té a veure amb l’absència i amb una “tocada de crostó d’entendre” perquè tenia la història del seu pare “tan fragmentada”. Tot i això, creu que la pregunta del documental no se centra tant en on era Ovidi Montllor físicament, sinó en on era emocional i vitalment. “La ruta de la pregunta va des d’un lloc més infantil d’on era físicament a un lloc més adult de saber com estava”.

Montllor explica que va ser una feina interessant apropar-se de nou a l’arxiu. La idea no era tant centrar-se en la figura pública amb el contingut de les entrevistes i tot allò que deia, sinó veure Ovidi Montllor des d’un punt de vista corporal i de la comunicació no verbal. Això li va servir per entendre com estava el seu pare, com se sentia. “M’ha acostat a un Ovidi Montllor més vulnerable”, assegura.

La producció de La Selva Coop, LaCima Producciones i Odessa Films, en coproducció amb 3Cat amb el suport de l’ICEC, es completa amb una campanya de finançament col·lectiu amb la col·laboració de la Fundació Coop57. 

Text: Pere Francesch/ACN