Les fonts principals del nou projecte “Lo secà” són ben variades. Cada cançó ha estat extreta d’una font diferent. L’artista busca submergir-se en la tradició oral ja sigui indagant en cançoners antics com recuperant cançons de les quals ja s’ha perdut registre.

El nucli neuràlgic d’aquest treball ha estat la dona i el camp. D’aquesta manera Joana Dark continua apostant per veus femenines que canten les cançons de les nostres avantpassades i ens recorden les seves vides, però aquesta vegada enfoca el triatge de la majoria de les cançons a terres de Ponent, al camp i la vida humil que abans es duia.

El repertori neix del vincle entre el cant, el ball, la natura, la feina al camp i la subsistència. Ja fos per superstició, per fer la feina menys feixuga, per costum o per reivindicació, les nostres avantpassades vivien pràcticament cantant. Aquests cants i balls creaven comunitat, un sentit i sobretot un llegat i una perspectiva.

Joana Dark persisteix en anar teixint aquesta perspectiva entre passat i present, fent incís en l’actual canvi climàtic i la falta de pluges que estan patint les nostres terres i la nostra comunitat. Reivindicar l’agricultura de secà i el llegat de cançons que van néixer d’ella és una tasca més que necessària.