La Cubana s’instal·la al Romea amb ‘L’amor venia amb taxi’, un homenatge al teatre d’aficionats de Catalunya

26 setembre 2025

L’espectacle agafa de referència l’obra de Rafael Anglada estrenada el 1959 al mateix teatre.

La Cubana s’instal·la al Teatre Romea de Barcelona amb l’espectacle ‘L’amor venia amb taxi’, una nova proposta que agafa de referència l’obra de Rafael Anglada estrenada el 1959 al mateix equipament cultural. En aquesta ocasió, la companyia aposta per un musical “fet a la seva manera” que pretén fer un homenatge al teatre d’aficionats de Catalunya, destacant la seva importància dins el teixit cultural del país. El director i fundador de La Cubana, Jordi Milán, ha recordat que “la professionalitat” no té a veure “amb els diners” sinó amb la manera de fer les coses. “Tota la gent que ens dediquem a això venim del teatre d’aficionats”, ha insistit, “i és també un fenomen molt català”.

Milán també ha deixat clar que ‘L’amor venia amb taxi’ és un homenatge al mateix Romea – on la companyia es quedarà fins al 14 de desembre -, el qual considera un emblema del teatre català. De fet, ha recordat que és també el primer espai tancat on La Cubana es va estrenar l’any 1986 amb la seva versió de ‘La tempestat’ de Shakespeare. En la mateixa línia s’ha expressat el director artístic de l’equipament, Josep Maria Pou, que ha deixat clar que aquest espectacle només tenia “sentit” si es feia al Romea.

Més enllà del teatre, La Cubana posa el focus en tot el seu entorn: els germans Peris, especialistes en confecció i lloguer de vestuari teatral; perruques Damaret, empresa de perruques per a teatre i òpera; la llibreria Editorial Millà, que es dedicava a llogar i vendre llibres de teatre a companyies amateurs i professionals d’arreu de Catalunya; i també els germans Salvador, un taller d’escenografia que va dissenyar i produir material per teatres barcelonins.

Pel que fa a la proposta que desembarca al teatre, s’ambienta en la Barcelona del 1959, en ple franquisme. Una època de transició una mica estranya, amb un peu encara a la postguerra i l’altre a punt d’entrar als anys seixanta, amb els primers canvis socials, musicals i culturals, sobretot provinents de l’estranger. Feia només uns anys que s’havia aixecat la prohibició de representar segons quines obres en català i la precarietat del teatre era evident. Una situació que va arribar al seu clímax amb la publicació d’un article molt polèmic a la revista ‘Destino’.

“Havia de ser un títol molt conegut del teatre d’aficionats”, ha assegurat Milán, que ha afegit que després de considerar diverses opcions van acabar optant per la d’Anglada. “L’obra no la representem, però el públic que vingui al Romea crec que sortirà satisfet i també sabrà de què tracta l’original”, ha opinat. Pel que fa al format, si bé incorpora música i cançons – algunes recuperades de la comèdia musical catalana -, es podria definir, segons Milán, com un musical “diferent”, que s’allunya d’aquell més típic que poden tenir els espectadors al cap.

El director de la Cubana i guionista de la proposta, juntament amb Toni Sans i Rubèn Montañá, també ha deixat clar que es tracta d’un espectacle “molt gran” encabit en un teatre petit. El repartiment compta amb una vintena de professionals amb noms com Anna Barrachina, Xavi Tena, Montse Amat, Nuria Benet, Oriol Burés o Laia Piró. Pel que fa a les músiques originals, les signen Xavier Mestres i Joan Vives.

Finalment, preguntat pel futur de La Cubana, Milán ha confessat que espera que encara tingui molt de recorregut, sobretot incorporant cada vegada a gent més jove. “Per això s’ha creat la fundació, per mantenir el patrimoni i per ajudar a gent que comença amb les mateixes condicions que nosaltres”, ha afegit. “Si em queda salut aniré fent coses i si no, les faran els altres, però de veritat que no hi veig final”, ha conclòs.