La IA podria reduir fins a un 28% els ingressos per drets d’autor de la música a l’Estat

11 setembre 2025

Segons un estudi de la SGAE, es podrien perdre més de 100 milions l’any 2028.

La Societat General d’Autors i Editors (SGAE), conscient que la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) representa un punt d’inflexió en la creació musical i estètica, ha impulsat un informe estadístic per examinar-ne l’impacte econòmic i social en el sector musical espanyol. L’estudi ‘El impacto económico y social de la inteligencia artificial en la creación musical y sus efectos en otros ámbitos de la cultura’, desenvolupat per la consultora Know Media en col·laboració amb la Universidad Carlos III , examina les actituds, els usos i les projeccions dels autors i autores musicals en relació amb la IA, així com els possibles escenaris de substitució de l’activitat creativa humana per processos automatitzats.

L’estudi s’ha confeccionat a partir d’enquestes fetes a una mostra diversa de 1.257 creadors i creadores musicals de l’Estat espanyol amb una varietat d’estils i nivells d’ingressos.

La IA podria reduir fins a un 28% els ingressos per drets d’autor musicals l’any 2028, fet que suposaria una pèrdua del voltant de 100 milions d’euros només l’any 2028, i un acumulat d’entre 160 i 180 milions en el període 2025-2028.

El 34% de les persones enquestades ja ha fet servir eines d’IA en algun moment, i un 17% més expressa la intenció de fer-ho properament.

El sentiment general del col·lectiu autoral davant d’aquesta situació és d’una combinació d’incertesa i preocupació per la reducció d’ingressos i per un possible ús irresponsable o abusiu de la IA.

La incertesa s’expressa fonamentalment en forma de por a quedar fora del mercat si es prescindeix de fer-ne ús, ja que es considera un suport per reduir costos (36%). També preocupa que es vagi reemplaçant progressivament l’activitat humana per la de la màquina (26%).

La IA es fa servir principalment en tres àrees clau: composició, producció i promoció musical. Entre les eines més utilitzades, destaquen els sistemes de generació de text i lletres, com ChatGPT o iZotope Ozone; els programaris de composició musical, com ara Suno o Bandlab; els editors d’imatge creativa, com DALL·E o Spotyfy AI (que es fan servir per dissenyar caràtules i contingut promocional), i les solucions de mescla, mastering i automatització de so, com per exemple LANDR o Neutron.

L’informe assenyala que la demanda d’una regulació específica i eficaç és unànime. El col·lectiu reclama que tant les entitats de gestió com les autoritats públiques articulin mecanismes que protegeixin la creació humana dels efectes disruptius de la IA.

Les propostes clau són:

Vigilància contínua sobre l’expansió de la IA en l’àmbit creatiu.
Normes que permetin distingir entre música generada amb assistència tecnològica i música completament artificial.
Un marc legislatiu protector que garanteixi la pervivència d’un espai inviolable per a la creació humana davant l’automatització.