Raimon ha manifestat que amb l’autor es coneixen de fa molt de temps i ha fet broma que és conscient que va de bona fe i no va a fotre’t. “És un llibre que si algú vol saber més o menys qui he estat fins ara, doncs aquí el té… perfecte”, ha manifestat.

A l’inici de la presentació, Miquel Alberola ha dit que s’estava vivint un temps de molta confusió, fins i tot de liquidació d’existències. “I en un moment com aquest, crec que els referents sòlids són més necessaris que mai i Raimon és un dels exemples més consistents que tenim de la nostra resistència creativa i també la nostra pervivència com a poble”.

Alberola ha detallat que “el llibre és una reivindicació de Raimon i del patrimoni extraordinari que representa per a nosaltres”. Ha assenyalat que el cantant va construir “tota la seva obra amb una llengua desacreditada, quan no perseguida, sempre molesta per al poder central i ho fa en unes condicions heroiques enmig d’una dictadura asfixiant, que tracta de fer-lo descarrilar com a cantant i com a creador, i també d’una democràcia que és molt condescendent amb el llegat de la dictadura”.

Ha defensat també que Raimon “no és un producte ni el resultat d’una operació discogràfica”, sinó “un esclat sociològic que impregna la societat d’una manera transgeneracional. És un creador que transcendeix l’esfera de la seva pròpia representació”, ha dit. Creu que “no és només un cantant ni un músic ni un poeta, sinó que a més, tot allò que fa, té una repercussió en la llengua, en la literatura, en la música, en el moviment cívic i polític”. Alberola ha remarcat que sobretot va influir molt “en despertar un sentiment de pertinença a una col·lectivitat concreta”.  

Ha desgranat que la biografia ‘Raimon. Aquest jo que jo soc’ s’ocupa de tot el període artístic de Raimon, des d’abans del primer recital fins a l’últim i ha negat que hagi fet una biografia amb un enfocament no acadèmic. L’autor ha fet una barreja de periodisme narratiu i assaig, en el qual ha fet èmfasi en els orígens del cantant. L’obra també aborda la complexitat de Raimon, les seves conviccions i decepcions, les seves crisis creatives i personals.

Un altre punt del llibre és la relació de Raimon amb València o més en concret, ha afegit, amb la classe dirigent valenciana. “Primer durant el franquisme i després durant la democràcia amb el Partit Popular, que continua sent tan marciana com ho era en aquell moment, i tan radical”.

També ha recalcat que Raimon “no és un cantant polític, sinó un referent cívic i cultural”. Ha dit que l’assetjament que li van fer durant la dictadura a Raimon va ser superior al que va patir John Lennon per part de l’FBI. Ha declarat que va patir la censura, la prohibició, prohibicions de cançons i prohibicions de recitals amb arguments sempre incomprensibles”.

Així mateix, ha indicat que “és incòmode per la dictadura, però també en la democràcia. Té un caràcter indomable i si no et plegues als interessos de partits, d’institucions, això et porta a problemes, problemes que acaben costant-te molts diners”. Ha declarat que Raimon va rebutjar participar en mítings i ser senador. “Hi ha uns quants partits que li ofereixen, i que és més, li exigeixen i ‘si tu no acceptes això, estaràs mort'”. Això, ha afegit, va coincidir amb les primeres eleccions democràtiques.

També ha posat el focus en “l’extraordinària projecció internacional”, poc coneguda de l’artista. Ha posat l’exemple que Raimon ha fet gires de 27 concerts al Japó i també ha actuat al Canadà, al Regne Unit, als Estats Units, a Centreamèrica, a Sud-amèrica, a Centreeuropa. “És el més internacional dels nostres cantants en català, sens dubte”.

Miquel Alberola (València, 1958) és  periodista amb una gran experiència  en comunicació política i cultural. Ha  treballat per a ‘El Temps’ i des de fa més de trenta anys escriu a ‘El País’. És autor de ‘Cròniques des de Madrid. Un periodista a la Cort’ (2015).

Text: Pere Francesch/ACN