‘Oxitocina’, avançament del nou treball discogràfic de Joan Miquel Oliver
El disc veurà la llum aquesta mateixa primavera.
Vista aèria des de l’habitació més alta d’un gratacels, llum, espai obert i futurisme, alguns dels elements recurrents dins l’estètica que configuren la seva poètica.
L’eufòria química de l’amor viatja per una sonoritat de repetició minimalista que embriaga en espiral dins un bucle que podria ser infinit. Les bateries sonen enormes, fan justícia a la magnitud que suggereix el text, i les guitarres evolucionen en els tres minuts escassos que dura la cançó, des d’una introducció senzilla fins al que podria ser una mini orquestra de cambra que es deixa sentir sola cap al final de la peça.
Som davant d’un tema sòlid, tal vegada una de les propostes més serioses d’Oliver fins a dia d’avui.












