‘Poesia als ulls’ és l’últim i més rocker avançament que fa Indubio del seu nou disc
Aquest cop, la proposta és menys interpretativa i més directa: de vegades no podem canviar les circumstàncies, però sí la forma en què vivim en elles.
Així, el tema comença amb uns marques amb molta distorsió i el missatge ben clar: “Quan la vida diu que no ha fet res, jo hauré de aprendre a viure, a viure… he après?”. Acte seguit, la cançó entra a unes estrofes d’un palm mutting de recerca: què és aquest “món que viu a dins”?, tot conduïnt-nos de nou a una tornada de crit al cel i eufòria de concert.
És la recerca del jo que, lluny de l’angoixa, és creixement musicalitzat. Un tastet d’ímpetu vital que comença a marcar l’estil d’un grup (veurem què ens volen dir quan escoltem tot el disc).
En definitiva, Indubio es torna a posar en joc i ens convida a jugar amb ells: Mira el mateix context i veuràs com canvia amb diferent llum, la llum d’una mirada amb allò que podem dir encant, filosofia o ‘Poesia als ulls’.












