Recuperen un violí de Nicolas Duclos construït a Barcelona a mitjan segle XVIII

18 febrer 2025

Serà el quart instrument d’aquest lutier que exhibirà la col·lecció del Museu de la Música.

El Museu de la Música ha recuperat un violí del lutier francès Nicolas Duclos construït a Barcelona a mitjan segle XVIII. Duclos es va establir a la capital catalana del 1740 al 1775, i era deixeble d’Antonio Stradivari. L’entitat, que ja compta al catàleg amb tres instruments del mateix constructor, ha comprat el violí al Regne Unit gràcies a l’Institut de Cultura de Barcelona, apunta en un comunicat. El violí, que ha arribat en perfectes condicions i és tocable, disposa d’un certificat d’autenticitat acreditat pel lutier John Dilworth. Abans de ser incorporat a les col·leccions del museu, l’instrument se sotmetrà a una quarantena d’un mes sense oxigen (anòxia) per preservar-ne el bon estat i assegurar el de la resta de peces.

Segons s’explica a la nota de premsa, el Museu de la Música va aconseguir comprar el violí abans que fos subhastat i venut a mans privades, i després d’una negociació que ha durat més d’un any.

La venedora, propietària d’un taller-botiga de violins al país britànic, va contactar amb els responsables del Museu de la Música per saber si estarien interessats a adquirir-lo, en saber que ja tenia tres peces del mateix constructor en una col·lecció que custodia més de 2.500 instruments.

Els altres instruments Duclos que conserva el Museu són una viola d’amor, un violí i un violoncel, tots exposats actualment a les vitrines de la seva exposició permanent, però impracticables. “El gran valor del violí recuperat és que, més enllà d’haver estat construït a Barcelona, se’n pot fer un ús musical”, explica Marisa Ruiz, cap de col·leccions i documentació del Museu.

El director de la institució, Jordi Alomar, ha remarcat l'”excepcionalitat” d’aquesta operació, ja que el Museu de la Música sovint incorpora noves peces a la col·lecció “a partir de donacions, no de compres”.

Un cop al museu, el violí passarà una quarantena d’un mes sense oxigen, dit procés d’anòxia, per eliminar-ne qualsevol microorganisme que pugui malmetre la fusta. Aquest procediment, estàndard dins del protocol de la majoria de museus internacionals, serveix per preservar-ne l’estat i per evitar possibles contagis als altres instruments.

Després, un cop acabat l’aïllament, caldrà fer-ne el registre i la catalogació, el recull de l’estat i la introducció al catàleg d’instruments del Museu de la Música i al Caticat, el Catàleg d’Instruments de Catalunya.