Sidonie publiquen ‘Sé’, el segon avançament del primer disc íntegrament en català
El nou àlbum, ‘Catalan graffiti’, es publicarà al novembre.
Aquest divendres, 5 de setembre, Sidonie estrenen ‘Sé’, el segon senzill del seu esperat nou disc, ‘Catalan Graffiti’, que arribarà el proper mes de novembre. Després de més de vint anys de trajectòria, la banda barcelonina inicia una nova etapa creativa amb un treball que, per primera vegada, està íntegrament escrit i cantat en català. Amb aquest nou avançament, Sidonie tornen a reafirmar la seva passió per les cançons com a espai de memòria, emoció i futur.
“De vegades crec que ens haurien de serrar: obrir-nos en dos a l’alçada del melic i comptar els anells, com fan amb alguns arbres per calcular-ne els anys de vida.
Ho dic perquè, molt especialment quan escoltes cançons, l’edat que sents que tens i la que posa al teu DNI són aberrantment diferents. Per exemple, sona ‘Sé’ i llavors penso que fa trenta anys del Definitely Maybe, però això no seria greu si no m’assaltés un segon càlcul: hi ha la mateixa distància entre l’actualitat i el primer disc d’Oasis que entre aquest i l’ A hard day’s night, dels Beatles. És a dir, els adolescents deuen creure que, mínim, conduíem 600 o que vam lluitar a la Batalla de l’Ebre.
En realitat, tot això és igual, perquè continuem creixent, mentre no ens tallin, i perquè una cançó, o qualsevol emoció, és nova cada cop que algú la descobreix per primer cop. Com aquest mig temps magnífic i orgullós (i tan brit pop) que parla d’un dia eufòric al matí i (quan ho diu, l’acord canvia a menor) melancòlic a la tarda. Una d’aquestes cançons que no corren, però sí trepitgen fort bassals i fogueres: com quan a Barcelona molts adolescents fascinats pels lios del Liam ens vam posar parkes gegants comprades al Camello i vam començar a caminar amb els peus en V com Charlot, amb les mans a l’esquena com seminaristes, amb el cap ben alt com suricates elèctrics.
El narrador de ‘Sé’ és la persona que mira l’arbre i també és l’arbre, que quan l’abraces té memòria. On han gravat amb navalles fets i dates, i cors que han envellit malament, on s’hi han pixat alguns gossos o cretins, però que, al cap i a la fi, ha vist de tot i no pot parar de créixer. És qui mira l’arbre, és la història de l’arbre, és qui escriu la història de l’arbre, és l’arbre convertit en paper, en llibre, i també en música, en hit.
Sospito que Sidonie tampoc no volen parar de créixer. I que són com aquell déu mitològic, Jano, que era brifont: és a dir, tenia dues cares. Una mirava permanentment al passat, però la mirada de l’altra estava posada en el futur. Recordes el primer cop que vas sentir Live Forever? Els arbres es planten ara i donen ombra trenta anys després. Recordes quan va sonar ‘Sé’? Encara tenim moltes tornades, a dins.
Fa temps, el Noel li va dir al Liam que era com un d’aquells paios que es passeja amb una forquilla en un món on només se serveix sopa. I així, exactament així, ens sentim de vegades els que vivim enganxats a les cançons. I temes com Sé són els que ens donen la raó i ens retornen la primera emoció. Un sé que sona com sí i que ja és el nostre yeah.”
Text: Miqui Otero
Related Posts
El projecte familiar d’El Pony Pisador presenta ‘Un viatge en aquest tren’, primer avançament del seu nou disc →
Els organitzadors de la Telecogresca diuen que l’increment del cost del Fòrum posa en risc el futur del festival →
La Diputació de Tarragona tindrà la concessió a 75 anys d’una part de la Tabacalera per fer el conservatori de música →
