La relació de Medem amb L’Auditori es remunta a quan només tenia quinze anys. Ja llavors, relata que havia anat a centenars de concerts i, fins i tot, anys després va descobrir que havia assistit al concert de final de grau de la cantant Rosalia, que havia cursat els seus estudis a l’ESMUC. Tot plegat li va permetre crear un vincle “molt emotiu” amb l’equipament que en pocs dies passarà a dirigir. “Estic content d’afrontar aquest repte”, reconeix.

El nou director explica que el punt de partida ha de ser “l’orgull”, que implica reivindicar tot allò que ja s’ha fet i aconseguit. Un exemple és el projecte educatiu, un servei que Medem considera “clau” tenint en compte que “la música ha desaparegut pràcticament del currículum educatiu”. “És una activitat que em fascina i m’enorgulleix, perquè és una referència en l’àmbit internacional, però aquí no es reivindica prou”, lamenta.

Un altre dels eixos clau que vol mantenir és la “proximitat”, entesa per un costat cap als abonats i el públic fidelitzat, però també cap als autors del país, “molt lligats” a la trajectòria de L’Auditori com poden ser Raquel García-Tomàs o Joan Magrané. “Proximitat amb els artistes en els quals creiem i de qui hem de posar el seu patrimoni a l’abast de tothom”, defensa.

En aquest sentit, Medem també creu que és clau mantenir un “equilibri”, que passi per una interacció entre “la tradició i la contemporaneïtat”. “Trobar aquesta contextualització entre diferents èpoques, i lligar-ho amb diferents formats, perquè no cal que tot sigui rígid, a vegades cal buscar la millor manera de parlar del món i dels herois d’avui en dia”, afegeix.

Segons Medem, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i la Banda Municipal de Barcelona (BMB) continuaran com dels grans pals de paller de L’Auditori. La primera, amb un rol “preponderant” a l’equipament buscarà continuar creixent amb col·laboradors de primer nivell sota el projecte de Ludovic Morlot.

La segona, amb una gran capacitat d’interactuar amb “públic complementari” als de l’OBC continuarà apostant per la seva pròpia programació. El director també subratlla que en tot moment es buscarà garantir la mobilitat de les dues formacions.

Si bé el nou director es mostra contundent a l’hora de valorar la feina feta, també creu que hi ha camp per córrer, per exemple, pel que fa al posicionament de l’equipament a la ciutat. “Tenim una bona relació i moltes vies de col·laboració amb el Liceu i el Palau, i m’agradaria fer el mateix amb altres entitats culturals com els museus, les universitats o els teatres per mostrar com la música pot interactuar amb la resta de les arts”, reflexiona.

Una altra proposta que li agradaria posar sobre la taula és la de programar més compositores, sobretot aquelles més “desconegudes” o “silenciades”. Rita Strohl, Marie Jaël i Dora Pejačević són alguns dels noms que troba “interessants”, igual que d’altres com Amy Beach, Juste Janulyte o Léra Averbakh.

Pel que fa als cicles, n’hi ha un que convenç especialment Medem i que “si no existís”, bromeja que l’hauria inventat ell: el sit back. “Espero que d’aquí a uns anys sigui una referència per tots aquells músics que estan saturats de certs formats massius i que, a la vegada, serveixi per impulsar nous talents que, a vegades, els actors privats no s’arrisquen a agafar perquè són desconeguts i tenen la pressió de la taquilla”, afirma.

De fet, aprofitant un cert marge en aquest aspecte el nou director aposta per convertir L’Auditori en “prescriptor” per a nous públics i també pels joves. “Barcelona és una ciutat amb un percentatge important de població no nascuda aquí i crec que hem d’estar atents a donar-los servei, perquè és una manera més d’integrar-los en l’ecosistema de la ciutat”, apunta. El mateix passa amb els joves, amb els quals la recepta es troba en els grups emergents, en els nous continguts i també en els incentius.

Per això Medem convida a estar “connectats” amb tot el teixit i veure “què es cou” per identificar què té un “talent potencial”, saber-lo reconèixer i apostar per ell. Finalment, el director no tanca la porta a iniciatives noves, coincidint per exemple, amb el final de temporada. “És una època que la ciutat canvia i l’oci és diferent”, hi ha més activitat a l’aire lliure, i potser es podria crear a final de temporada una mena de ‘prom’ amb concerts “més informals i oberts”. “És una cosa que vull explorar”, conclou.

Text: Eli Don/ACN