Vint anys del naixement del Col·lectiu Ovidi Montllor

2 març 2025

L’històric tancament de músics en el Palau de la Música de València, el 2 de març de 2005, va ser l’espurna de la creació de l’associació.

El que va passar un 2 de març de 2005 al Palau de la Música de València no va omplir les portades de cap diari valencià de l’època, llevat d’una crònica publicada al dia següent al diari Avui, que començava així: «Els membres d’Al Tall, Obrint Pas, Rafa Xambó, Oscar Briz, Joan Amèric, Carles Enguix, Nel·lo Sorribes, Voltor, Arròs Caldós, Enric Casassús, Cau de Llop. Orxata Sound System, La Gossa Sorda i Elies van ser alguns dels músics que ahir, a les 20.30 h, van entrar en tromba al Palau de la Música de València -on mai ha actuat cap dels grups de música en valencià- carregats d’instruments i es van instal·lar a la cafeteria d’aquest emblemàtic edifici per tocar durant més de tres hores (…).». Tanmateix, la força d’aquesta acció d’un grup de músics va ser suficient per a encendre l’espurna del Col·lectiu Ovidi Montllor, que des de llavors reivindica i dignifica la música en valencià en totes les seves expressions, organitza els prestigiosos Premis Ovidi i tracta de dinamitzar l’escena amb multitud d’accions, sense oblidar el seu vessant reivindicatiu arrelat al moment social que viu el País Valencià.

Però tornem enrere i fem memòria. Què va passar aquell 2 de març de 2005. Ningú millor que Josep Vicent Frechina, musicòleg i membre del COM, per a relatar amb la seva brillant prosa el que hi va succeir. Aquest és un extracte d’un article que va publicar al Diari La Veu fa 10 anys, en el que relatava l’episodi: «Aquell dia una nodrida colla de músics i cantants en valencià –encara no formalitzada com a associació- ocupava el Palau de la Música de València. La tancada —que havia estat precedida un any abans d’un topmanta de CDs en valencià a les portes del Palau de Congressos de Castelló, on se celebrava el lliurament d’uns Premis de la Música (2 d’abril de 2004) i tindria la seua continuïtat, uns mesos més tard, amb un concert dalt d’un remolc de camió a la plaça de Manises, davant del Palau de la Generalitat (22 de juliol de 2005)— actuà com a revulsiu intern i extern: ajudà a somoure consciències per la intolerable cruesa amb què feia patent la denúncia i aconseguí cohesionar els músics que redescobriren en l’estratègia associativa les bondats de la mata de jonc. El 19 de setembre del mateix any es fundava oficialment el Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) i res no anava a tornar a ser igual en este incipient moviment que ja començava a anomenar-se ‘Música en Valencià’».

El mateix any que es va formalitzar el Col·lectiu Ovidi Montllor es va elaborar la primera Guia de músics i cantants en valencià, publicada com a llibre per L’Avanç i acompanyada d’un CD amb 25 cançons. En 2010 se’n va fer una segona versió de la guia, àmpliament repartida en institucions i associacions i en àmbits professionals com el Mercat de Música Viva de Vic i la Fira Mediterrània de Manresa.

La creació dels Premis Ovidi per promocionar i donar prestigi a la cultura valenciana, ha esdevingut en imprescindible per a la creació d’un arxiu discogràfic en valencià molt complet, atés que cada any arreplega amb meticulositat tota aquella obra musical publicada al País Valencià, sigui en format senzill, EP o LP. Els Premis Ovidi han demostrat la seva fortalesa més enllà del moment polític que ha viscut en cada període. De fet, la Generalitat va tractar de ‘comprar’ la marca, però el COM, encertadament, va mantindre la seva independència. Els fets demostren que era necessària aquesta distància amb el poder polític, que en mans de l’actual govern del PP no ha dubtat a aniquilar els Premis Carles Santos i, pitjor encara, menysprear el valencià com a llengua pròpia dels valencians. La consulta de la llengua base n’és un bon exemple.

En 2006 Escola Valenciana va guardonar el Col·lectiu Ovidi Montllor per fomentar “l’Ús Social del Valencià”, mentre que en 2020 l’associació el Tempir va reconéixer la seva tasca atorgant-li, en la vuitena edició, el premi de País.

Contràriament al que es podria pensar, el pas del temps ha esdevingut un revulsiu per al COM, que tan sols en els últims tres anys ha duplicat el nombre d’associats, passant dels vora cent que el formaven l’any 2022 als dos-cents actuals, xifra que van assolir fa pocs dies.