‘Canta-me’n una. Canta-me’n dues’ (Babulinka Books) és un recull de cançons infantils populars i tradicionals que vol convertir-se en un “acompanyament” per a famílies i docents de l’etapa de 0 a 6 anys. Totes les cançons estan musicades pel narrador i mestre jubilat terrassenc Miqui Giménez. En concret, el llibre recull una part de la tradició oral popular que ha existit a Catalunya i que s’ha conservat a través de la transmissió oral, però que amb el pas del temps ha anat caient en desús. Concretament, és la mateixa selecció d’un CD que Jiménez ja va publicar el 1995 amb el suport de la Generalitat.

La idea, segons el músic i professor jubilat Miqui Jiménez és “prendre consciència” d’aquest recurs, més que no pas agafar-se el fet d’aprendre-se-les com una obligació. “La música, la poesia i la paraula oral ens serveix per apropar-nos amb els nens i que ells vegin que se senten estimats (…), que estan per ell, que el volen i que l’ajuden a créixer”. Així per exemple, “quan un nen està desconsolat”, se li pot cantar una cançó de bressol perquè es calmi. “O si s’ha fet mal al genoll i ve plorant, li fem una frega i li cantem una de les cançons del llibre”, afegeix.

Les cançons han perdurat gràcies a la transmissió oral al nucli familiar. “Però això ha canviat i ara els nens també passen moltes hores amb els mestres”, que poden recórrer a les cançons. “Han de saber que és un recurs útil perquè per això també han perdurat”, remarca.

En total, hi ha 113 cançons organitzades en 10 apartats: cançons de bressol, cançons de falda, jocs de dits, cançons de diada, cançons màgiques, cançons d’ofici, cançons d’animals, cançons de triar, cançons de joc i cançons diverses. A més de les lletres, hi ha un codi QR per escoltar cada cançó i aprendre-la a cantar; les partitures de les cançons; i també perspectives i enfocaments pedagògics que aporten diversos experts sobre què pot aportar cada cançó al desenvolupament de l’infant, tant a nivell social com cognitiu.

Un dels col·lectius on vol fer incidència la publicació és en el dels mestres. La directora adjunta de la Fundació Universitària del Bages i mestra del grau en Educació Infantil, Sílvia Mas, destaca que és “essencial” poder traslladar als futurs docents el coneixement de cançons populars i tradicionals “i tot el que comporta”. “Crec que no som prou conscients del que representa que els infants estiguin en contacte des de ben petits amb aquest tipus de llegat”, ha subratllat Mas, que considera que aquestes cançons ajuden a la creació de la consciència fonològica, al llenguatge simbòlic, entre d’altres.

“Si els nostres mestres no tenen aquest coneixement, si no saben les cançons de bressol o les cançons de falda, difícilment ho podran traslladar a les escoles i difícilment podran fer de llavor per a tots els infants que tenen al seu càrrec”, ha argumentat Mas. Per a ella, l’escola és un “element democratitzador” molt important i, per això, considera que si els docents “tenen un bon bagatge cultural que els connecti amb aquest patrimoni faran de corretja transmissora i els infants podran gaudir de tot aquest aprenentatge”.

Des del grau en Educació Infantil de la FUB han vist que el nou alumnat que arriba o bé no coneixen o bé els sonen “molt vagament” tot aquest repertori de cançons tradicionals i populars infantils. Per això, Mas reivindica la importància de recuperar-lo perquè “se’l facin seu, el visquin i siguin capaços de traslladar-lo a les aules”.

La responsable de fer els textos pedagògics de la publicació, Vanesa Amat -que també és professora de la UVic-UCC-, destaca la importància del llibre per “no perdre aquest patrimoni cultural tan important que tenim, que són les cançons, les cantarelles i les moixaines”. Per ella, es tracta d’un material “bàsic per al desenvolupament de l’infant”, ja que “necessita paraules i cançons per créixer”. “Sempre dic que els nens i nenes tenen el dret de conèixer l’herència cultural del lloc on viuen”, ha expressat Amat, que ha afegit que “és important també per al seu desenvolupament lingüístic perquè les cançons ens aporten un vocabulari i unes estructures de discurs que moltes vegades no tenim en el discurs més quotidià”.

Un dels objectius de la publicació és també “dignificar” el valor estètic d’aquest tipus de llibres, ja que els impulsors de la iniciativa consideren que les publicacions que s’han fet fins ara han estat tractades amb “certa nuesa” i “sense aportar un valor estètic al llibre”. En aquest sentit, la il·lustradora Maria Girón ha estat l’encarregada d’elaborar totes les imatges que apareixen al llibre. “Vaig intentar connectar amb el tarannà que em provocava a mi emocionalment cada cançó i ho faig fer d’una manera molt fresca i fent un vestit a mida per a cada cançó”, ha relatat Girón.

La il·lustradora ha lamentat que de vegades “es pren poc seriosament la part artística o visual” dels llibres i, per contra, considera que les imatges “probablement moltes vegades són la porta d’entrada dels nens i nenes en l’univers de la literatura infantil”.

Text: Nia Escolà-Mar Martí/ACN