La música popular bat rècords de públic el 2024 a Catalunya amb prop de 6 milions d’espectadors
La música i les arts escèniques lideren la recuperació cultural mentre el cinema perd espectadors.
El públic de concerts de música popular, festivals inclosos, es va enfilar l’any passat fins als 5,9 milions d’espectadors, un 20,5% més que el 2023 i rècord d’assistents almenys des de l’any 2008, segons les dades de l’Anuari 2025 de l’SGAE. El dinamisme del sector, amb una recaptació total a taquilla de 124,3 MEUR (un 24% més), se suma al de les arts escèniques (teatre, dansa i gènere líric), que l’any passat va reunir un 12% més d’espectadors, un total de 1,84 milions, amb una recaptació de 39 milions, tot i que està lluny encara de les xifres prepandèmia. En canvi, pel cinema, el 2024 va suposar una frenada després d’uns anys de creixement. Així, el nombre d’espectadors es va quedar en 13,2 milions, prop d’un 5% menys que el 2023.
Segons la 25a edició de l’Anuari SGAE de les arts escèniques, musicals i audiovisuals, les arts escèniques van enregistrar el 2024 un augment del 7,3 % pel que fa a funcions, amb ja gairebé tantes com abans de la pandèmia (10.372 ara, 10.906 el 2019), del 12,5 % quant a públic (1,84 milions) i del 14,4 % en recaptació respecte (39 milions) l’any 2023, amb xifres superiors a la mitjana estatal. El teatre va continuar sent el gran motor del sector aquí i a la resta del territori espanyol (amb el 92,9 % de l’oferta i el 81,4 % dels ingressos) i Catalunya es va mantenir com a segona comunitat de l’Estat, atès que va concentrar el 21,6 % de les funcions i el 21,5 % de la recaptació.
Amb tot, l’assistència a espectacles escènics va continuar a nivells de la meitat de l’any 2008 i lluny també de l’afluència que registraven just abans de la pandèmia, amb un 27,3% menys de públic que el 2019, i això malgrat la recuperació del nombre d’espectacles. El 2024 1,84 milions d’espectadors van assistir a espectacles teatrals, de dansa o lírics, un nou augment interanual respecte dels 1,63 de l’any anterior, però com s’ha dit, lluny dels 2,53 milions del darrer any abans del coronavirus. A parer del director territorial de la SGAE a Catalunya, Luís Gómez, encara hi ha “marge de millora”, perquè la tendència respon a certs “canvis d’hàbits” heretats de la pandèmia, sobretot entre la gent gran.
La música també va viure novament un any “molt positiu”, en opinió de Luís Gómez. Les dades de l’anuari confirmen que aquest va ser el sector més dinàmic, amb un increment del 9,8 % en concerts, del 24,4 % en ingressos (124 milions d’euros a taquilla) i del 20,5 % en assistents. De fet, els més de 5,9 milions d’espectadors de concerts i festivals -4,9 sense macrofestivals- de l’any passat són un rècord -almenys- d’ençà de 2008 i superen (com ja ho van fer l’any passat) les xifres prepandèmia. Comparat amb el 2019, el públic ha crescut un 29%.
A més, segons el responsable territorial de l’entitat, encara “no s’ha tocat sostre”, tenint en compte la dinàmica actual de grans gires nacionals i internacionals que fan ‘sold out’ en grans recintes i sovint amb més d’una data.
Per la seva part, la música clàssica va millorar encara més els registres del 2023, amb un 18,1 % més de concerts i un 33,4 % més de recaptació, concentrant el 24 % dels ingressos estatals en aquest àmbit. En nombre de concerts celebrats, 2.130, ja són més que els de l’any 2019. Això no obstant, el públic
Pel que fa al cinema, va mantenir estable l’oferta, però, en canvi, va perdre un 4,8 % de públic (i un 0,9 % de recaptació) després d’anys de remuntada postpandèmia, situant-se ara en uns 13,2 milions d’espectadors. Això és, un 30% menys que abans de l’esclat del coronavirus.
La pel·lícula amb més entrades venudes a Catalunya durant el 2024 va ser ‘Del revés 2’ (igual que a la resta de l’Estat), mentre que el film estatal amb més nombre d’espectadors en aquesta comunitat va ser la producció catalana en català ‘Casa en flames’, de Dani de la Orden.
Pel que fa al consum cultural, el territori va seguir la tendència estatal: va disminuir la televisió tradicional, amb 155 minuts diaris per persona, una de les xifres més baixes de l’Estat espanyol i el seu mínim històric. És el quart any consecutiu que s’observa una disminució en el consum televisiu. El consum radiofònic, en canvi, es va mantenir en 93 minuts diaris per persona.
Mentrestant el consum en streaming i l’escolta de pòdcasts van créixer com a noves vies d’accés als continguts culturals. Les dades del conjunt de l’Estat mostren que el 63,3 % de les llars amb accés a Internet tenen algun abonament a plataformes audiovisuals, segons dades de la CNMC. Netflix va tornar a ser la plataforma amb més usuaris (50 %), seguida d’Amazon Prime Video, amb el 40,8 %, segons informa EGM. Les dues plataformes veuen incrementats els seus percentatges, en nou dècimes i 3,6 punts percentuals, respectivament. De la mateixa manera, les persones que gaudeixen de continguts audiovisuals en streaming arriben al 69,9 % de la població, quatre punts més que l’any anterior i 38,4 més que el 2015. Això es contraposa a la caiguda de les descàrregues de continguts, que es manté constant des del 2020. D’altra banda, la meitat dels usuaris d’Internet consumeixen pòdcasts (amb un augment de 5,1 punts respecte del 2023).
Text: Pau Cortina/ACN
Related Posts
La Fira Trovam presenta la seva 13a edició amb la mirada posada en la reconstrucció del sector musical →
31 FAM entre els primers confirmats del Share Festival 2026 →
Els XX Premis Ovidi reconeixen la trajectòria de Jordi Gil, Francesc Moisés i L’Escenari →
