Hernández ha explicat que la nova llei “s’orienta cap als drets que han de tenir totes les persones en relació a la cultura” i que defineix aquests drets i les mesures necessàries per aconseguir que la cultura esdevingui el quart pilar del benestar.

Segons ha explicat la titular de Cultura, la llei estableix que tothom ha de disposar d’equipaments i serveis culturals a prop per tal de garantir l’accés universal a la cultura. Per això, Hernández ha defensat que cal un “major equilibri territorial en termes culturals i aquest és un dels objectius prioritaris d’aquest departament”. També ha parlat d’una “necessària política de preus que garanteixi l’accés al marge de les rendes”. “Molt sovint les barreres més importants són les més invisibles”, ha lamentat.

“Les barreres psicològiques i simbòliques que deixen fora una part important de la ciutadania, una part que no se sent interpel·lada i que entenen que allò no va amb ells”, ha explicat. En aquest sentit ha argumentat que cal interpel·lar aquelles persones que ara mateix no se senten interpel·lades i donar-los veu. Volem fer efectius els drets trencant les barreres d’accés, fent que el codi postal no sigui determinant, fent que les nostres platees s’assemblin més als nostres carrers i, en definitiva, fent de la cultura una eina de lluita contra la desigualtat.”, ha dit la consellera.

Per la seva banda, el director general de Drets Culturals, Creació i Biblioteques, Xavier Fina, també ha parlat de la nova llei que inicia el camí parlamentari. Ha repassat els capítols de la norma i els drets que es reconeixen. Després de dir que la iniciativa vol “reforçar coses que ja es fan”, Fina ha posat d’exemple que es vol garantir el dret a exercir la pròpia identitat cultural i a formar part de la cultura catalana.

Fina ha dit que caldrà treballar perquè hi hagi una part de la ciutadania que vulgui exercir aquest dret. En aquest sentit, ha dit que es treballarà amb una doble dimensió: que el ciutadà assisteixi als actes i que també tingui unes condicions per poder crear.

Finalment, Fina ha parlat de la creació d’una xarxa d’equipaments culturals de proximitat, de la transformació social a través de la implantació de projectes educatius o socials en els equipaments i en els projectes de creació col·lectiva, de la governança ciutadana i de l’impuls a l’Observatori de Dades de la Cultura per crear un sistema integral d’informació.

Prèviament, durant la sessió del Parlament d’aquest dimecres Hernández ha reivindicat que la llei és “un text pioner i adaptat als nous temps” i que calia una norma per tenir un sistema cultural “fort” i “amb un finançament adequat”. Hernández ha defensat que suposa un “nou paradigma” que posa la ciutadania “al centre de les polítiques culturals” per garantir l’accés i la participació cultural de tots els ciutadans.

En el debat al Parlament, el diputat de Junts Jordi Bertran ha remarcat que el text té “debilitats en la conceptualització i redacció” perquè no inclou, per exemple, que la cultura catalana sigui “catalitzadora de la identitat del país”. “Pot esdevenir una eina desnacionalitzadora”, ha alertat, tot remarcant que cal que la llei inclogui un “blindatge superior de la centralitat de la cultura catalana” i que hi ha el risc de “dilució” del català.

La diputada d’ERC Raquel Sans ha reivindicat que cal “exercir la sobirania cultural” i “situar els drets culturals al centre del projecte de país”. “Hem d’entendre la cultura com un dret, no com una mercaderia qualsevol”, ha assenyalat. Sans ha advertit sobre les desigualtats en l’accés a la cultura i ha reivindicat la trajectòria i llengua pròpia de la cultura catalana, alhora que és “universal” perquè “dialoga” amb d’altres.

Per la seva banda, el diputat del PPC Pau Ferran ha acusat el Govern de voler “imposar la seva agenda ideològica” amb la llei de drets culturals. “La col·loquen sistemàticament en tots els àmbits”, ha dit Ferran, que ha carregat contra els “filtres ideològics i tuteles” que ha dit inclou la norma.

La diputada dels Comuns Susana Segovia ha subratllat que “parlar de cultura és parlar de democràcia” i que aquesta ha de ser un “punt de trobada, de futur compartit i creixement”, així com la “punta de llança de la democràcia i la justícia social”. També ha reivindicat sous “dignes” per als professionals del sector i ha advertit que no s’ha de tenir “por a la diversitat”.

La diputada de la CUP Laure Vega ha defensat que “la cultura no és un objecte” i ha remarcat que la llei està “bé, però ha de millorar”. També ha denunciat la “precarietat absoluta” dels professionals del sector. “Qui pot fer cultura? Qui malviu o qui s’ho pot pagar. No pot ser que estigui en mans d’una part molt petita de la població”, ha afirmat.

El diputat de Vox Manuel Jesús Acosta ha dit que la llei respon al “totalitarisme de la Generalitat” i és un “atemptat contra el principi de simplicitat, claredat i accessibilitat”. Acosta ha titllat la norma “d’hipocresia absoluta” i ha considerat que és “sectària, disgregadora i l’antítesi del que significa cultura”. Vox ha presentat una esmena a la totalitat, que ha estat rebutjada pel Parlament.

La diputada d’Aliança Catalana Sílvia Orriols ha denunciat que la llei “despersonalitza el patrimoni cultural” i ha criticat que no limiti la producció catalana a aquella feta en català. Ha advertit que això contribueix a la “residualització” de la llengua, a la “dilució, folcrorització i la substitució” de la cultura catalana.

Finalment, la diputada del PSC Rocío Garcia ha reivindicat que la cultura contribueix a una societat “més justa, cohesionada i igualitària” i que la llei contribueix a construir quin ha de ser el seu futur. “És un dret que hem de garantir per llei perquè sigui un pilar de l’estat del benestar”, ha defensat.

Text: Redacció/ACN