Sergi Carbonell publica un disc inspirat en els volcans
‘Svara’ és el seu cinquè treball de piano solo.
Conegut per la seva trajectòria com a músic i compositor de Txarango, cantautor, pianista i creador d’un univers artístic de fort component humanista i introspectiu, Carbonell obre amb aquest disc una via expressiva centrada en la matèria primera del so: la vibració.
El títol del disc remet a un concepte del sànscrit que significa nota, vibració, so essencial. És l’impuls primigeni del qual neix la música, la ressonància que habita en totes les coses fins i tot abans de ser escoltada. ‘Svara’ neix d’una intuïció: que aquesta vibració també existeixa la Terra. Que dins dels volcans -en el seu silenci, en la seva pressió interna, en el seu batec geològic- hi ha una música adormida.
A partir d’aquesta premissa, el disc reuneix quinze peces per a piano, cadascuna dedicada a un volcà diferent. Lluny de qualsevol voluntat descriptiva, les composicions busquen traduir en so la seva energia interna, com si el piano esdevingués un canal per escoltar allò que passa sota la superfície terrestre.
L’enregistrament d’’Svara’ es va dur a terme a Tenerife, a les faldes del Teide, en un entorna llunyat d’un estudi convencional. El piano es va situar en un espai domèstic, una decisió que respon a la voluntat de capturar una sonoritat propera i honesta. Aquesta aproximació permet que la música es desenvolupi amb naturalitat, integrant-hi elements de l’entorn com el cant dels ocells, els cruixits de la fusta o la respiració mateixa de l’espai. Un altre element definitori del disc és l’ús del pedal de feltre, que modifica el timbre del piano i en suavitza l’atac, generant una sonoritat més velada i introspectiva. El resultat és un paisatge sonor que es desplega lentament, com una vibració que emergeix des de la profunditat fins a fer-se audible.
Amb ‘Svara’, Sergi Carbonell proposa una experiència d’escolta que transcendeix la forma musical per situar-se en un terreny gairebé sensorial. El piano esdevé aquí un espai on conflueixen natura, temps i presència, en un exercici de síntesi que reivindica el silenci i l’atenció com a elements centrals de la música.
Related Posts
‘Tutu turú’ dels Siderland, cançó en català més radiada →
‘Roïssos’, el Joan Miquel Oliver més autèntic i genuí →
La Fúmiga publica ‘Tot s’acaba’ el seu primer vinil →
