Illa titlla Conxita Badia de «figura cabdal del patrimoni musical català»

12 juny 2026

El cap de l’executiu català ha considerat l’artista un llegat que Catalunya no es pot permetre «el luxe» d’oblidar.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha considerat aquest divendres a la tarda Conxita Badia una «figura cabdal del patrimoni musical català». Acompanyat de la consellera de Cultura, Sònia Hernández, el cap de l’executiu català ha encapçalat aquesta tarda l’acte de cloenda de la commemoració de l’Any Conxita Badia al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. També ha defensat que la decisió de dedicar-li un any commemoratiu respon a la voluntat de reconèixer «un llegat que, com a país, no podem permetre’ns el luxe que resti en l’oblit».

Durant la intervenció, Illa ha destacat que l’Any Conxita Badia ha estat «un acte de record, de justícia i de difusió» i s’ha mostrat convençut que la commemoració haurà contribuït a «vèncer l’oblit». «La grandesa d’un país també es mesura per la capacitat d’evitar que el pas del temps esborri el rastre dels grans personatges que l’han fet gran», ha assenyalat. També ha destacat el talent, la generositat i el compromís de Conxita Badia, així com la seva tasca com a intèrpret i mestra.

Finalment, ha destacat la tasca pedagògica de Badia, que, segons ha dit, va contribuir a convertir Barcelona en una ciutat de referència internacional en l’àmbit musical, així com el seu paper durant els anys d’exili, quan «va esdevenir quelcom que Catalunya sempre ha exercit: un pont cultural entre Europa i Amèrica». Illa també ha agraït la feina de les entitats i persones que han fet possible la commemoració i ha expressat el desig que, a partir d’ara, «el seu nom i, sobretot, la seva música estiguin més presents als escenaris de tots els teatres i auditoris».

L’acte s’ha clos amb un recital de la soprano Ulrike Haller i del pianista Pau Casan, besnet de Badia, que han interpretat un repertori que recorre la vida de l’artista: des dels seus inicis com a instrument vocal d’Enric Granados, el seu primer mestre, fins a obres que li va fer estrenar Pau Casals acompanyant-la al piano abans de la Guerra Civil.