‘Això és tot el que queda de la meva selva?’, l’amistat, l’amor, la fragilitat, el pas del temps i la incertesa de Pols Viva
Un projecte que combina experiència, sensibilitat narrativa i una mirada propera sobre les emocions humanes.
El nou disc de Pols Viva neix de la necessitat de comunicar allò que sovint queda entre línies. Pensaments, dubtes, emocions i petites revelacions quotidianes que no sempre troben espai en una conversa, però que acaben transformant-se en cançons. Des d’una mirada íntima i observadora, Marcel Puig construeix un univers musical que beu tant de la tradició de la cançó catalana com de l’herència anglosaxona, amb la guitarra com a companya inseparable del camí.
Les cançons del disc funcionen com petites peces d’un mateix relat vital. Històries que parlen de l’amistat, l’amor, la fragilitat humana, el pas del temps, la incertesa i la necessitat de seguir caminant malgrat no tenir totes les respostes. Un conjunt de composicions que reivindiquen el valor de la senzillesa i la capacitat de la música per compartir alegries, alleugerir tristeses i crear comunitat.
La cançó ‘Portes obertes’ obre el disc amb una invitació a sortir dels camins marcats i acceptar que no existeixen manuals per viure. ‘Llimones’ retrata com un instant aparentment insignificant pot transformar-ho tot, convertint-se en una història d’amor explicada des de la delicadesa. A ‘Petit’, Pols Viva reflexiona sobre la petitesa de l’ésser humà dins de l’univers i la humilitat que neix de prendre’n consciència. La dimensió més poètica i enigmàtica arriba amb ‘Silvestre’, una cançó que es pregunta fins a quin punt escrivim el nostre destí o simplement recorrem un camí que ja estava traçat. A ‘Em flipeu’, l’amistat es converteix en protagonista a través d’una celebració sincera de les persones que ens inspiren i ens transformen. ‘Jardins’ planteja interrogants sobre el sentit del recorregut vital, mentre que ‘Monstres’ explora la vulnerabilitat física i emocional, i el poder reparador de la companyia en els moments difícils. ‘Llangardaix’ convida a conviure amb el dubte i a acceptar la incertesa com una part inevitable de l’experiència humana. ‘A qui li importa’ reivindica la llibertat de viure al marge dels judicis externs, i ‘Shelby’ tanca el recorregut amb un comiat emotiu dedicat a un amic.
Més que un recull de cançons, el disc és una invitació a observar el món amb curiositat, a acceptar les contradiccions de la vida i a continuar avançant. Perquè, al capdavall, cantar continua sent una manera de compartir el que som i de trobar sentit al camí.
Related Posts
Ruth Brezo i ‘Blau’, primer avançament del seu EP debut →
Jordi Soler presenta ‘La clau de la pista de ball’, una invitació a seguir endavant al ritme de la vida →
El Fresc 26 comença el compte enrere amb més del 60 per cent de les entrades venudes →
