Xanguito fa de cada cançó de ‘Batecs’ una manera de recordar-nos que estem vius
L’EP inclou la col·laboració de Pèl de Gall a ‘Festa’.
|
Xanguito presenta ‘Batecs’, un nou EP de cinc cançons que parteix d’una imatge elemental i profunda: el pols. Aquell so constant que acompanya la vida des del primer instant i que, quan s’escolta amb atenció, recorda que encara hi ha moviment, presència i emoció. A partir d’aquesta idea, el grup mallorquí articula un treball en què cada tema funciona com un batec diferent: una manera particular d’estar viu, d’estimar, de recordar, de celebrar i de tornar al cos. El disc pren forma com un mapa sonor ampli i ple de contrastos, però sempre connectat amb l’ànima de Xanguito: la llengua, l’accent, el caràcter balear i una manera pròpia d’entendre la cançó popular contemporània. ‘Batecs’ transita per territoris diversos —del techno-dance als ritmes tribals, de l’electrònica llatina al country o la cançó d’autor— i els posa al servei d’un relat unitari sobre allò que impulsa, commou i sosté. ‘Constel·lacions’ obre el treball com un viatge còsmic que connecta l’amor i l’univers a ritme de techno-dance. La cançó planteja una mirada expansiva, gairebé astral, sobre els vincles humans i sobre la necessitat de tornar a mirar més enllà de la immediatesa quotidiana. A ‘Tan si hi ets com si no hi ets’, Xanguito aborda la presència que persisteix més enllà de l’absència. És una carta als qui ja no hi són físicament, però continuen habitant la memòria i els gestos de cada dia. Musicalment, el tema s’acosta a l’indie i al country, amb una sensibilitat melòdica que reforça el seu caràcter íntim. ‘Festa’, amb la participació de Pèl de Gall, reivindica la necessitat física de sortir, trobar-se i compartir espai amb els altres en un món cada vegada més mediat per les pantalles. La col·laboració amb el grup menorquí neix d’una connexió natural, construïda al llarg d’anys de trajectòria i escenaris compartits. Que aquesta trobada es produeixi en el tema més festiu de l’EP no és anecdòtic, sinó una declaració de coherència. A ‘Me pica es cor’, el grup recorre a l’humor i a la metàfora per parlar d’aquells malestars que no es resolen amb medicines, sinó amb afecte, presència i connexió. Amb una sonoritat propera a l’electrònica llatina, la cançó transforma la preocupació emocional en un relat lluminós sobre la necessitat de deixar anar el control. El tancament arriba amb ‘T’estimaré’, una declaració d’amor serena i madura que clou l’EP amb calma i certesa. Després d’haver viatjat de l’observació de l’univers a la pulsió festiva i la intimitat emocional, la cançó funciona com un abraç final: sense grans gestos, però amb una profunditat clara. |












