‘Iconique’ és un disc sobre la vida de l’artista, amb l’èxit i el fracàs com a dues cares de la mateixa moneda. Fades hi repassa èpoques i gèneres, de les boy bands a la música disco, les balades i el rap, per agafar-ne els clixés i passar-los pel seu filtre. Els referents van de Donna Summer i Black Eyed Peas al K-pop, però també miren cap al pop català, del Sabadell Sound a Duble Buble i Figa Flawas.

Hi col·laboren Júlia Colom, Svetlana i Ouineta, Triquell i Pep Velasco, de Figa Flawas. Per primer cop, el grup incorpora instruments orgànics, com trompetes, saxos, flautes, baix i viola, que apareixen molt processats i distorsionats. La producció és de Ferran Pi, Toni Llull i Sr. Chen, i els arranjaments, d’Aina Mateu.

Quan parlen de la gira de l’estiu, en què van ser víctimes d’agressions LGBTI-fòbiques, els membres de Fades reconeixen que «és inevitable tenir por». Que, sense adonar-se’n, s’han trobat «reprimint-se» dalt de l’escenari, «en un moment molt fràgil, davant de 500 o 600 persones». Àngel Exojo explica que el que més el va afectar va ser veure que el blanc dels atacs no era només ell, sinó també les seves dues companyes de grup.

Durant els últims mesos també els han arribat amenaces de mort a través de les xarxes socials, i fins i tot als seus números personals de telèfon. «De la mateixa manera que et pot reconèixer una noia de 21 anys a qui li encanta la teva música, també et pot reconèixer un neonazi pel carrer», constata Ferran Pi.

Com a part positiva, destaquen que el seu equip ha creat protocols i ha començat a demanar a les festes on actuen més seguretat contra les agressions. També creuen que s’han obert converses amb els ajuntaments que els contracten perquè els punts liles estiguin «molt més al dia».

Malgrat els incidents, el grup va decidir continuar la gira, amb només dues setmanes de descans a Mallorca. Després de Vilassar de Mar, on va tenir lloc l’agressió amb glaçons, van tocar a Múrcia i van trobar-hi una plaça plena de gent que cantava les seves cançons i que els donava ple suport. «Fora del nostre context, el missatge s’entén», expliquen.

Els integrants de Fades agraeixen el suport de la indústria musical, dels mitjans i dels festivals, però lamenten que hi hagi artistes que no han dit res al respecte. «El silenci també ha fet molt de soroll», lamenten.

El grup va començar a pensar ‘Iconique’ tot just una setmana després de publicar ‘Metallix’, i hi ha treballat prop de dos anys. «A part de la pressió de ser el primer àlbum d’estudi, potser també era el darrer», admet Pi. Per això van decidir anar «a totes», amb músics, un gran equip i tanta producció com van poder. «Si ha de ser l’últim, serà un àlbum fet amb moltíssima il·lusió», asseguren.

‘Fadafunk’ és la cançó que dediquen als seus detractors dins la indústria musical. “N’hi ha moltíssim. Vam voler fer una declaració d’intencions: pixar-los a la cara”, expliquen. Asseguren que s’inspira en una persona concreta, amagada a la lletra, però no en volen dir el nom. “Si vols ser una fada, t’has d’enfadar i has de cridar”, diuen, en un joc de paraules que reivindica la protesta més enllà de l’estètica.

Les col·laboracions, expliquen, són només d’amics. Per a ‘Vols ballar amb mi per sempre’, que parla de les mares i de Mallorca, ho van tenir clar: havia de ser Júlia Colom, a qui consideren «la mare de Mallorca». ‘Sant Joan’, amb Triquell, és la cançó més política del disc i, alhora, la més comercial, i ha sonat a les ràdios amb el vers «volem Països Catalans».

Exojo defensa viure la catalanitat «de manera desacomplexada» i fer-ho compatible amb el fet de ser queer. «La rialla és tan contagiosa que també és molt potent per difondre un discurs polític», hi afegeix Pi, que creu que l’humor és precisament el que més «espanta» l’extrema dreta.

Fades té línies vermelles. «Sempre hem rebutjat festivals activament pel tipus de fonts econòmiques que tenen», explica Calafell, que deixa clar que tampoc no farien mai una cançó en castellà simplement per diners. Exojo hi afegeix que, com a persones queer, sempre han hagut de «mostrar i triplicar» el seu valor.

Sobre l’escena queer en català, que anomenen «Cuntalunya», asseguren que encara l’han de defensar. Denuncien que al circuit de festes majors hi ha «contraprogramacions fetes amb mala bava», però celebren que s’hagi creat una mena de família en què l’èxit d’una és l’èxit de totes.

A Mallorca, aquest any només hi hauran tocat tres vegades, quan el 2024 hi van fer una vintena de concerts. «No hi ha sales», lamenta Pi. Calafell hi afegeix que manca finançament i que els ajuntaments estan «corcats per la dreta». El grup lamenta que el clima cultural i polític de l’illa és «molt preocupant».

Text: Nico Tomás/ACN