Nou senzill de Joan Marcià, ‘Planeta azul’
Un cant vitalista a l’essència de l’ésser i el primer avançament del seu disc debut.
Hi ha cançons que neixen per fer ballar els peus i d’altres que busquen sacsejar la consciència. ‘Planeta azul’, el primer single del disc debut de Joan Marcià, aconsegueix totes dues coses a la vegada. Sota una sonoritat lliure i festiva el cantautor ens ofereix una peça molt ambiciosa i conceptual dins d’un treball on totes les cançons exploren els temes més profunds de l’ésser humà: qui som, què fem aquí o què passa amb els nostres pensaments.
Amb una ironia intel·ligent, la lletra ens parla d’un personatge singular, un «guiri de xancleta amb bicicleta», per recordar-nos una veritat inherent a la nostra existència: naixem sense res i marxem sense res, per tant, la vida no és més que unes vacances en aquest planeta blau.
Al centre de ‘Planeta azul’ hi ha una idea essencial: restar importància a allò que en tenia i donar-la tota al Ser. Viure l’instant present com una «borratxera eterna», descobrir-se i reconèixer-se en les petites coses, i entendre que la vida va més enllà d’allò que posseïm, pensem o creiem controlar.











