Amb l’estrena del curtmetratge, Jordi Savall s’endinsa en el món del documental musical. Segons ha explicat el mestre a l’ACN, aquesta experiència ha estat “interessant” perquè permet veure tota la feina feta per l’equip humà de Jordi Savall, que hi ha darrere, com les persones es relaciona amb la música i amb el temps.

Així, per Savall, ‘Tempus Fugit’ mostra com es relacionen estudiants, joves i professionals de l’orquestra quan treballen a la fundació, com es relacionen amb el temps i com estan quan fa hores que interpreten. “Les càmeres mostren molt bé totes les emocions que es viuen quan es treballa. Cada moment que s’ha captat permet viure aquesta experiència i mostrar-la al públic”, ha comentat.

Ser observat des de fora en un curtmetratge ha estat una experiència particular per Savall. “Veus coses que no t’adones que estaves fent. El temps no el sents com passa. Encara que els músics sí que ho noten, a mi dues hores em passen volant. Amb el film veig les seves cares. És molt interessant veure com tot això funciona des de lluny i des d’una altra perspectiva”, ha destacat.

En aquest sentit, pel director és adient veure les coses des d’una altra perspectiva i què passa en els seus equips. “S’han captat molt bé aquestes tensions, els moments de suspens, quan no saps què passarà, si es continuarà o no”, ha dit.

Jordi Savall ha afirmat que la música sempre ha tingut un “gran poder” per construir ponts i que parla “individualment” a cadascú. “La música no pot fer parar les bombes, no pot fer aturar les guerres, però, sí que pot ajudar a prendre consciència que una guerra és inútil perquè només crea dolor a totes les parts. I que la violència no és un camí.”, ha detallat a l’ACN.

“La música és un pont de diàleg i és avui necessari que hi hagi aquest pont de diàleg perquè la música ens aporta la possibilitat de viure la vida interior, de reflexionar, d’estar en pau amb nosaltres i de compartir amb molta gent un  llenguatge que no és polític mai, que sempre es parla de cor a cor”, ha afegit.

Així, amb el documental es pot ajudar a traslladar aquesta idea al públic perquè ofereix una visió “tendra i crítica” sobre el món que estem construint. “Un món en què treballo amb joves, en què intento compartir amb aquests músics un moment d’exigència, un moment de creació, I és molt bonic veure com es pot arribar a fer coses meravelloses si es té una disciplina i es té una passió per fer les coses”, ha raonat.

La disciplina i la passió són valors que per Savall es “perden” al món actual. “Per crear una vida hem de tenir disciplina, determinació i passió pel que fem. Això vol dir treballar, compartir i fer moltes coses que es veuen en aquest documental”, ha conclòs.

Sobre el seu llegat, Savall ha defensat que només vol donar esperança als joves “que hi ha un camí a fer” amb el patrimoni musical. “Però s’ha de fer també amb exigència, amb treball, amb molta joia i amb molta passió.”, ha puntualitzat.

El director ha analitzat que davant d’una obra d’art, un concert o una bona història el que val “és el que hi ha dins”. “La bellesa són tots els detalls que es poden sentir”, ha dit. “No la força, no la brutalitat, no l’impacte, no l’espectacular, sinó tot el que ens toca l’ànima, tot el que ens fa viure cada moment de la història, i això és el que ens farà sentir que aquella música té un poder d’emocionar-nos i que recordarem sempre”, ha destacat a l’ACN.

Per la seva banda, Madeleine Bartels ha explicat a l’ACN que amb el curtmetratge els ha sorprès la motivació i l’energia de Savall a 84 anys. Ha indicat que es parla de la seva relació amb el temps, l’edat i com planifica. Per Bartels és interessant el contrast que es dona entre la planificació del mestre a llarg termini i quan dirigeix que “atura el temps”.

El film entrellaça imatges d’un concert a la Filharmònica de París l’any 2025, amb moments més íntims de Savall treballant a casa seva, imatges de la vida personal o una gravació d’un disc a Cardona.

Text: Guillem Roset/ACN