La Fúmiga s’acomiada dels escenaris davant de prop de 50.000 persones a València i Barcelona
La banda d’Alzira posa punt final a catorze anys de trajectòria amb dos Roig Arena i tres Sant Jordi Club amb totes les entrades exhaurides.
La Fúmiga s’ha acomiadat dels escenaris fent història. Després de catorze anys de trajectòria, la banda d’Alzira ha reunit prop de 50.000 persones en cinc concerts amb totes les entrades exhaurides —dos al Roig Arena de València i tres al Sant Jordi Club de Barcelona—, culminant un camí que va començar amb un grup d’amics d’infància tocant junts a la banda de música del seu poble. D’aquelles primeres xarangues i festes populars als grans recintes, La Fúmiga s’ha convertit en un dels principals referents de la música valenciana contemporània i els primers en omplir el Roig Arena cantant en la seva llengua. I ho ha fet acomiadant-se en el seu millor moment, amb la satisfacció d’haver pogut decidir quan i com posar punt final a aquesta etapa, sense renunciar a res del que l’ha definit des del primer dia.
El comiat definitiu de La Fúmiga va arribar els dies 30 i 31 d’octubre al Roig Arena de València, el recinte cobert amb més capacitat per a concerts de l’Estat espanyol, amb dues actuacions amb totes les entrades exhaurides que van reunir 36.000 espectadors. Dues nits que van culminar la trajectòria de la banda davant del públic de casa i que es van convertir en una gran celebració col·lectiva, amb una posada en escena de gran format, projeccions audiovisuals, artistes convidats i un repertori de més de dues hores que va recórrer les diferents etapes de la seva història. Un comiat que ha demostrat una de les grans virtuts de La Fúmiga: la capacitat de convertir un gran recinte en una festa major multitudinària i, alhora, en una experiència profundament emotiva. Abans, els dies 16, 17 i 18 d’octubre, la banda ja s’havia acomiadat de Catalunya amb tres concerts al Sant Jordi Club de Barcelona, també amb totes les entrades exhaurides, que van reunir prop de 14.000 persones.
Lluny de plantejar el comiat des de la tristesa, La Fúmiga ha construït un espectacle que celebra tot el que han viscut junts. L’energia dels vents, les coreografies i la complicitat entre els músics han tornat a ser els grans protagonistes d’un repertori que ha combinat l’eufòria col·lectiva de ‘La gent de la Mediterrània’, ‘Havia de passar’ o ‘Ja dormiré’ amb la càrrega emocional de cançons més íntimes com ‘Llavors’ o ‘Gràcies per tant’. Una demostració que la festa i l’emoció no són conceptes oposats, sinó les dues cares d’una mateixa manera d’entendre la música. Les projeccions, els records compartits i la consciència d’estar vivint els últims moments de la banda han acabat de convertir aquests concerts en una experiència col·lectiva amb milers de persones cantant, ballant i emocionant-se fins a l’última cançó.
La Fúmiga ha escollit acomiadar-se en el moment de màxima popularitat, després d’haver contribuït decisivament al creixement i a la projecció de la música en valencià. El que va començar com una xaranga entre amics s’ha convertit en una de les trajectòries més significatives de la música valenciana dels últims anys. I encara que els escenaris s’hagin apagat definitivament, queda un llegat que va molt més enllà de les cançons: haver contribuït a consolidar la música en valencià als grans recintes, haver connectat públics i generacions i haver obert camí als artistes que vindran. Catorze anys després, aquells amics d’Alzira s’acomiaden havent arribat molt més lluny del que mai haurien imaginat i deixant una empremta que perdurarà molt més enllà del seu últim concert.
Related Posts
Jordi Savall: “La música no pot parar les bombes, però pot ajudar a prendre consciència que la violència no és un camí” →
Alosa, Celobert, First Breath After Coma i Salvador Sobral, Ivette Nadal i Terrae, finalistes del XIX Miquel Martí i Pol →
Broadway–Barcelona, un homenatge d’Els Memorables als pioners del jazz cantat en català →
