‘Animal de companyia’, el dret a estimar i a desitjar sense domesticar-se dels Fills del Sr. President

8 febrer 2026

Romanticisme salvatge, erotisme explícit i blues mediterrani sense corretja.

El grup de pop-blues en català Fills del Sr. President estrena el seu nou senzill ‘Animal de companyia’, una de les peces més romàntiques, carnals i desacomplexades del seu repertori. Una cançó que neix d’una frase tan innocent com reveladora, dita per un adolescent de 14 anys, i que acaba convertida en una declaració d’amor salvatge, lliure i profundament humana.

“Quan sigui gran vull ser animal de companyia”, aquesta resposta, pronunciada amb absoluta convicció pel cosí petit del grup davant la pregunta de què volia ser de gran, va encendre l’espurna creativa. D’aquella idea carregada de desig, submissió consentida i necessitat d’afecte, en va sorgir una cançó que el grup considera la més sensual i sexual de Fills del Sr. President.

‘Animal de companyia’ parla del desig de pertànyer, de cuidar i ser cuidat, de renunciar a l’ambició imposada —no voler ser advocat, ministre o president— per abraçar una forma d’amor radical, física i honesta. Tot plegat explicat amb lletres explícites, sense filtres ni metàfores buides, marca de la casa.

El grup no vol deixar de recordar ni reivindicar la figura de Víctor Nordström, l’’inigualable fill suec’, compositor en el seu moment de les guitarres memorables que donen ànima i caràcter a ‘Animal de companyia’. Unes guitarres que eleven la peça i la converteixen en una experiència tan íntima com hipnòtica.

Fidels al seu univers creatiu, Fills del Sr President continuen apostant per un projecte 100% casolà i artesanal, fet amb amor, proximitat i llibertat absoluta. Blues mediterrani, actitud apolítica i erotico-festiva, i cançons que busquen el somriure còmplice de qui s’hi reconeix, amb totes les seves imperfeccions.

‘Animal de companyia’ és una cançó que no demana permís, que no porta morrió i que reivindica el dret a estimar —i a desitjar— sense domesticar-se.