Nadal creu que en el nou disc «hi ha una evolució musical» i «una feina de producció molt diferent» respecte dels seus primers treballs. Apunta que hi ha una intenció molt més clara que «la veu i la lletra siguin un instrument més» i no siguin la part principal, i hi ha una aposta per «compartir el pes amb tota la banda». ‘I això serà tot…’ representa també una evolució cap a una sonoritat més indie-pop, amb aquest protagonisme més gran de la banda, els arranjaments i la construcció musical.  

La cantant confessa que quan va anar a gravar aquest disc sentia que havia de fer un canvi molt gran que es concretava en «separar molt la poesia de la cançó», ja que ella sempre havia intentat que anessin molt unides. Nadal pensava que «una bona música havia de tenir sempre un bon poema», però assenyala que els últims anys després d’escoltar molta música i d’investigar va pensar que «una bona cançó està també molt més a prop d’una bona lletra més quotidiana i narrativa».

Per tant, indica Nadal, va anar a l’estudi amb material molt més inacabat que altres vegades i va sortir de la seva zona de confort i va deixar «que músics opinessin sobre les seves lletres». Això era un terreny que Nadal tenia «molt blindat i tancat». Diu que ella segueix component les cançons, però dues del disc les ha fet amb el seu guitarrista Marcel Torres. «Per a mi la creació, com que parlo de vivències molt personals sempre tot el pes requeia sobre mi i aquí he volgut obrir una mica i veure què passava, per exemple, amb un parell de cançons que no les fes jo i a veure quin tipus de lletra em sortiria».

La cantautora diu que aquest «és un disc més lluminós i molt més equilibrat musicalment, tots els instruments van molt junts i la veu també. És un disc més cosmopolita, de coses quotidianes i properes i no hi veig tanta tristesa com altres vegades». Posa com a exemple que hi ha molt enamorament, hi ha canvi i hi ha moltes passejades, però «no hi ha unes preocupacions molt fondes en aquest disc, per sort».

El disc està produït per Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i Joan Colomo. «Normalment, la gent produeix els discos amb un sol productor, però jo volia fer-ho amb dos». Detalla que va triar Joan Colomo perquè «cuidés» la seva essència i que a la vegada la renovés una mica i modernitzés «entre cometes» la seva manera de fer cançons. Mentre, amb Joan Pons han treballat més que la veu sigui un instrument més, que les lletres siguin més narratives i que el so sigui més de banda. Afegeix també que la vessant més pop porta més l’empremta de la manera de treballar de Joan Pons.

Pel que fa als directes, estarà acompanyada per banda i s’allunyarà de la imatge d’anar sola amb la guitarra. El nou directe estarà format per Mau Boada (bateria), Pasto (baix), Marcel Torres (guitarres) i Ivette Nadal (veu, teclat i theremin). «Tinc ganes d’investigar noves maneres d’estar a l’escenari i, en principi, el format serà sempre en banda».

Sobre la seva trajectòria, Nadal explica que la seva carrera és independent i que porta 20 anys portant-ho i editant-ho tot ella i seguint endavant per la seva «tossuderia». Reconeix que ara és un moment que és fàcil «fer tonteries per les xarxes», però també considera que si se’n fa un bon ús, «un ús més poètic i menys comercial», és una forma de vincular-se amb la gent.  

Text: Pere Francesch/ACN