Ivette Nadal i l’univers de Pau Riba i Jaume Sisa, concentrat a ‘Cada dos cels’

28 octubre 2025

Sorprèn amb nou disc que homenatja a dues de les figures més emblemàtiques de l’escena musical catalana del segle XX.

Tot va començar arran d’una proposta de Pere Camps, antic director del festival BarnaSants. El reconegut promotor musical tenia curiositat en saber com sonarien les cançons de Jaume Sisa i de Pau Riba cantades per una veu femenina, i volia fer realitat el que de seguida es va mirar d’imaginar tan bé com va poder. Però, és clar, necessitava l’artista idònia perquè dugués a terme aquesta original, però complicada tasca.

Després de rumiar-hi, li va aparèixer a la ment la cantautora Ivette Nadal. Sense pensar-ho dues vegades, va tenir clar que ella era la persona més adequada per fer-li aquest encàrrec, ja que sentia que era la cantant que més s’apropava a aquests dos autors. Així va ser com, dies més tard, va contactar-hi, i junts van decidir organitzar un primer concert amb un repertori ben especial, escollit per a l’ocasió.

Però això no podia quedar aquí, era important tant pels nous públics, com pels que ja començaven a tenir una edat, que aquest projecte seguís girant per arreu del país i acabés donant com a fruit un nou àlbum. Un treball amb cançons antigues, però una visió moderna i genuïna, que aconseguís plasmar en un sol LP la bonica unió entre els particulars universos de Pau Riba i de Jaume Sisa. Ideal forma de revisionar els cels que ambdós artistes havien creat anys enrere, que permetés a l’oient viatjar per noves galàxies i entendre nous mons que sorgissin d’aquesta fusió.

D’aquesta manera, i inspirada per una metàfora que va nàixer d’un assaig, Ivette Nadal, amb l’ajut de la Còsmic Band, ha confeccionat un disc que concentra alguns dels temes més essencials tant de la discografia de Sisa, com de la de Riba: ‘Cada dos cels’ (Sota la Palmera, 2025). Sis cançons que l’allunyen de la tristesa, per abraçar el dadaisme i, en certa manera, allò surrealista. A les quals, cal afegir-ne un bonus track que a més d’un li robarà el cor: ‘La cançó del lladre’. Una cançó tradicional catalana del segle XVIII, d’autor anònim, que ja forma part del nostre imaginari col•lectiu. Tanmateix com l’obra de Jaume Sisa i de Pau Riba.