Junco y Mimbre tanquen la seva trajectòria, com a grup, amb “Fruit del col.lapse”

18 setembre, 2023

Representa la culminació d’un procés creatiu que ha portat a la formació a publicar el seu segon LP tres anys després del primer.

La creativitat no sempre apareix de manera constant en la vida artística de la majoria de grups, però Maria Espinosa i els seus semblen no patir aquest mal i continuen composant cançons d’alta factura a una velocitat vertiginosa en la que es segueixen reinterpretant i reinventant per adaptar-se a les realitats canviants en les que viuen. Aquest frenesí però, sovint comporta certs desgasts i conseqüències, i és que tot i estar tocats per una inspiració innata per abordar noves possibilitats artístiques, Junco y Mimbre plega veles i ha decidit que “Fruit del col·lapse” sigui un acomiadament de la seva activitat concertística, amb un regust amarg d’aquesta fruita que col·lapsa però a la qual encara podem fer un últim mos.

Diuen que la maduresa és un grau que s’adquireix amb l’edat, i segurament per això no esperem trobar-la en un tercer treball discogràfic que ha estat auto-produït sota la direcció de Marc Fernández, guitarrista del grup i ideari del procés de gravació a foc lent que durant mig any els ha portat a entrar a l’estudi casolà (si així se n’hi pot dir) amb unes idees inicials que poc a poc han anat desenvolupant; una antítesi de les inèrcies actuals.

Lluny d’un acompanyament extern, d’una pressió econòmica i amb unes eines bàsiques, els membres de Junco y Mimbre han pogut elaborar curosament cada un dels onze temes que presenten, encara que aquest verb sigui un eufemisme, i és que per visibilitzar la fi d’aquesta etapa el grup no realitzarà concerts de presentació ni una gira d’acomiadament com si d’una maniobra comercial es tractés, sinó que aquesta publicació discogràfica anirà seguida d’unes comptades Listening Parties en les que ells mateixos escoltaran les cançons que els han portat on són i compartiran tot el procés creatiu i vital que hi ha hagut al darrere amb la gent i públic que els ha acompanyat tot aquest temps, i que és a qui es deuen.

Fidels al seus valors artístics, els onze temes dels que consta “Fruit del col·lapse” segueixen tenint una poètica esmolada que ens qüestiona la societat en la que vivim, a “Perdre’m_Io”, i un món laboral agressiu, a “mai no tinguis pressa”, com en tota reivindicació d’aquesta generació, al mateix temps que troba espais per moments íntims com a “Em converteixo en tu”, i “Dies & hores”, o per no oblidar unes lletres elegantment fosques, vitalistes i decadents de les que n’han fet el seu segell característic. A nivell sonor segueixen amb la seva barreja entre moments purs i cristal·lins amb una agressivitat desfermada, els quals encaixen en aquesta lluita d’oposats i donen lloc a uns contrasts sublims. A més, en aquest treball i com a conseqüència de la producció des d’un bon inici, la importància de l’electrònica i de les eines digitals hi juga un paper molt important, si bé no és perceptible a simple escolta, fent-nos veure que hi ha quelcom més enllà d’aquesta evolució tant palpable que ens mostren.

“Fruit del col·lapse” tanca els tres anys d’existència de Junco y Mimbre i els acomiada de l’escena però no de les nostres orelles, i és que l’existència d’aquest treball conclusiu culmina una vida intensa però efímera en la que els cinc d’Osona han reclamat el seu lloc dins del panorama musical sense més intenció que la de compartir el que feien al local, i qui sap si és allà on quedaran ara les idees amb les que marxen.