La programació cultural ha comptat amb grups de música els primers tres dies i amb espectacles de dansa la resta de la setmana. L’escenari que presideix el pavelló espanyol, que té com a nom La Plaça del Sol, és el lloc des d’on han tocat els intèrprets. La música se sentia per tot el pavelló i amenitzava les llargues cues que s’han concentrat cada dia en un esdeveniment massiu que ja ha atret més de cinc milions de visitants en menys d’un mes.

La rumba catalana ha “reivindicat el seu lloc” com a “gènere que neix” a Catalunya amb un paper central de la Setmana Catalana, que s’acabarà aquest diumenge. Així ho han viscut part dels integrants de Muchacho & Los Sobrinos -un dels membres no ha pogut venir per una incidència mèdica- que han sigut els encarregats de fer d’ambaixadors d’aquest gènere musical a Osaka. “La rumba és tan catalana com la sardana, la ratafia o l’escudella”, apunta Samuel Garcia, conegut com a Sam ‘Mosketón’, un dels membres del grup.

Amb un repertori amb cançons com ‘Paraules d’amor’ de Serrat, ‘L’escudella’ de Muchacho, ‘El mig amic’ de Peret o cançons infantils com ‘El gegant del pi’, han sorprès un públic japonès que tot i el canvi cultural ha après a fer ‘palmes’ i a cantar part de les cançons. “Aprenen molt de pressa d’altres cultures i tot el que fan ho fan bé”, assenyala Garcia. “Els japonesos són més rumbers del que pensem”, afegeix Jack Tarradellas, conegut com a ‘Jack Chakataga’, un altre dels integrants.  

El grup ha viscut alguns dels moments més icònics d’aquesta setmana de presència catalana amb el ball de la comitiva del president del Govern, Salvador Illa, a qui han dit que “fitxarien com a palmero” i un concert sorpresa compartit amb un cantant japonès que té un grup de rumba i que estava complint un “somni” de poder compartir escenari amb ells.

“Estava molt nerviós avui, però ha sigut molt divertit i he guanyat anys de vida”, ha dit Yoshiaki Matsumoto, després del concert. Segons ha detallat a l’ACN, va conèixer la rumba catalana a través del grup Rumba Tarumba, que tenia una cançó amb japonès. “Vaig anar a Barcelona per veure’ls. Em vaig emocionar tant que no vaig poder parar de tocar rumba”, ha explicat. Entre els referents per al creador del grup Comoestanuki, hi ha Peret, Gato Pérez o El Pescailla i el seu objectiu és donar a conèixer la rumba catalana al país nipó.

El projecte de la cantant aranesa Alidé Sans ha portat a Osaka l’esperit de la seva última empresa musical ‘Arraïtz’, un àlbum amb cançons tradicionals occitanes de territoris com la Vall d’Aran o la Provença reinterpretades des d’elements més actuals. “Per nosaltres és molt important poder representar la cultura occitana en aquesta Expo perquè és una cultura molt minoritària dins de l’Estat i és una gran oportunitat per fer d’altaveu de la nostra realitat”, ha dit la cantant a l’ACN. A l’inici de l’actuació, la cantant explicava l’existència de la llengua i la cultura occitana. 

La posada en escena -amb la mateixa Sans i quatre músics més- ha impactat els visitants, molts dels quals s’acostaven a l’escenari esperant un espectacle de flamenc.  “El públic és simpàtic, i molt amable i han estat disposats i presents tota l’estona”, ha afegit.

La mateixa filosofia de mesclar tradició i contemporaneïtat ha motivat l’espectacle de dansa de Pere Seda, que ha mostrat ‘L’hereu Riera’, una peça en solitari que explora un punt d’unió entre la dansa d’arrel i els moviments contemporanis. El dansaire, coreògraf i director agafa com a punt de partida el punt pla, pas de ball omnipresent a les danses populars, i la cançó tradicional que dona nom a l’espectacle, i els mostra amb una perspectiva innovadora.

“Tots coneixem molt bé la sardana però tenim un ventall molt ampli de danses d’arrel al territori. Sovint no les hem sabut transmetre amb tota l’esplendor, i per això volia portar-ho en un espai com aquest. És un luxe poder fer una peça sobre el ball pla, que està molt oblidat”, ha dit el dansaire a l’ACN.

Text: Aina Martí/ACN