Pere Camps ha recordat quan van arrencar el BarnaSants l’any 1996 a les Cotxeres de Sants amb vuit concerts que intentaven “plantar la bandera de la resistència de la cançó d’autor i reivindicava els cantautors”.

Camps també ha dit que està content amb la trajectòria de festival, però ha confessat també que “una gran frustració” ha estat no haver aconseguit l’Ateneu de la cançó, que s’haurà d’ubicar a Barcelona. Considera que el cicle “està molt bé com està” amb la complicitat d’espais i localitats i la idea de cultura en xarxa dels Països Catalans, però a la vegada la cançó d’autor “necessita un espai físic que sigui referència, que sigui el far”. Camps ha dit que ara la seva feina serà intentar avançar per la creació d’aquest ateneu.

El nou director ha manifestat que substituir una figura com Camps és “molt encoratjador, però fa vertigen” perquè ell ha perseverat sense “deixar-se corrompre, malgrat que segur ha tingut ocasions per fer-ho i això posa el llistó molt alt”.

Ha afirmat que el BarnaSants és “una estructura d’estat autèntica” i que “dirigir una estructura d’estat com aquesta, un aparell de combat cultural, polític i social evidentment” l’omple d’orgull i honor, però alhora és “vertiginós”.

Girbau ha confessat que ha crescut amb el BarnaSants i és un projecte que ha viscut de prop com a públic, voluntari i col·laborador en múltiples facetes. “És un projecte que m’estimo molt i això ho fa encara més emotiu i desafiant”.

“El BarnaSants seguirà parlant la mateixa llengua, però potser canviaran els accents com a molt”. El nou director ha remarcat que un dels objectius és preservar el llegat de Pere Camps i intentar fer-lo créixer i “portar-lo a un nivell sense límits. Una de les consignes és no autoimposar-nos límits. No hi ha d’haver censura en el disseny de projectes, hi ha d’haver prudència, però que aquesta no ens faci traïdors”.

Ha reflexionat també que els estils i les modes han canviat des de l’inici de BarnaSants, però l’esperit de què és una cançó ha de ser el mateix. “No ens hem de censurar per estils, sinó que hem de tenir criteri per què és cançó i què no”.

Camps i Girbau han explicat que s’ha creat una fundació cultural que es dedicarà entre d’altres a la gestió del BarnaSants.

Girbau ha anunciat que el concert inaugural de la pròxima edició és un producció pròpia inspirada en els Concerts de la transició i, en concret, revisitarà els tres concerts que va oferir Lluís Llach el gener de 1976. L’actuació commemorarà els 50 anys d’aquestes actuacions el pròxim 27 de gener al Palau de la Música Catalana i anirà a càrrec d’una banda musical que combinarà músics que ja van participar en els concerts del 1976, amb músics de renom i prestigi de generacions posteriors.

Es tracta d’una producció pròpia del Barnasants, idea original de Fermí Puig, Xavier Pintanel i Carles Girbau, que serà el tret de sortida de la 31a edició, el 2026. Girbau ha volgut deixar clar que serà un espectacle d’homenatge a Lluís Llach, i no un concert de Llach.  Preguntat per si es preveu la presència de Llach, ha dit que ni es preveu ni es deixa de preveure.

Entre octubre de 2025 i febrer de 2026 es compliran 50 anys dels icònics Concerts de la transició, és a dir, els concerts de Raimon (30 d’octubre de 1975) Lluís Llach (15, 16 i 17 de gener de 1976) i Quico Pi de la Serra (27 de febrer de 1976) al Palau dels Esports de Barcelona. La voluntat és de poder acompanyar el recital d’una exposició sobre els Concerts de la transició, comissariada pel mateix Fermí Puig, que s’està treballant conjuntament amb la col·laboració del Grup Enderrock.

La 30a edició que ara acaba ha aconseguit al voltant de 12.000 espectadors en 91 concerts de 81 artistes diferents a 25 sales de 14 poblacions de Catalunya.

Marçal Girbau i Garcia és filòleg i activista cultural. Com a gestor cultural, durant quatre anys va dirigir el centre cultural Ostal d’Occitània de Tolosa de Llenguadoc (Occitània, França), amb una programació estable anual, produccions pròpies i l’organització d’esdeveniments culturals.

Entre el 2019 i el 2021 exerceix de comissari de la Fira de Calella i l’Alt Maresme. L’octubre de 2021 funda la productora i agència cultural Ben aisit, amb l’objectiu de modernitzar, professionalitzar, difondre i internacionalitzar la creació i la cultura catalanes i occitanes, especialment en el terreny de la música, l’audiovisual i el teatre. Aquell any també assumeix el comissariat i la producció executiva del projecte commemoratiu ‘Tres quarts de mil·lenni. Consolat de Mar’, endegat per la Cambra Oficial de Comerç, d’Indústria i Navegació de Barcelona. Amb Ben aisit, entre d’altres, crea el cicle de cultura, terrer i gastronomia Perifèria Cultural, que just acaba d’engegar la quarta edició el cap de setmana passat. Enguany el cicle oferirà més de 35 esdeveniments repartits arreu del país, amb més de 80 propostes artístiques, combinades amb cuina d’autèntic quilòmetre zero. 

Girbau també és escriptor. Des del 2012 ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació escrits (‘Jornalet’, l”Ara’, ‘VilaWeb’, ‘El Temps’…) com a articulista. El 2021 va publicar amb l’editorial Comanegra el seu primer assaig periodístic, titulat ‘El vol de la Cristina’. Així mateix, també ha fet de guionista audiovisual, en projectes com els documentaris ‘L’Alguer, un pentagrama com un carrer’, o ‘Eivissa, tresor pagès’, tots dos dirigits per Roger Cassany.  

Text: Pere Francesch/ACN