Valverde diu que li fa molta il·lusió ensenyar al Mercat de Música Viva de Vic el seu primer disc, que sortirà el 2 d’octubre. «Serà un ‘bolo’ amb molta rumba, molt rock i molta ‘xapa’ meva». Augura que serà «una nit ben màgica» i apunta que pujarà a l’escenari amb els músics dels Ambaixadors de la Onda. «Ara per fi podem tenir la banda de sis, com somiava des de feia temps i ara ja no haig de tocar la guitarra i llavors ja puc fer moltes piruetes per l’escenari».

Confessa que s’estima les cançons del nou treball perquè són coses que li han passat a ell i que les escull amb cura. «Serà molt meu», assegura.

En la cerca i creació de les lletres, reconeix que li agraden molt les anècdotes: «En els 30 anys que porto en aquesta terra m’han passat moltes coses: Molt de treballar al bar, molta festa, molt d’anar per Barcelona, i al final són coses que m’han passat i que me les estimo i si hi poses una mica de rima i mètrica i una melodia treballada és molt ‘guai’ explicar-les».

Com ha explicat Primavera Labels, el debut discogràfic de Lluki Valverde en solitari és un compendi de tot el que passa a les nits i matins de Barcelona, «deambulant pels carrers del barri del Carmel, o tancant l’Heliogabal, baixant Paral·lel, a la Florida a L’Hospitalet o a un urinari al carrer dels Àngels».

Al disc de Lluki Valverde, ha destacat el segell, hi caben els seus companys de La Ludwig Band, membres de Los Vecinos de Manué, d’Alosa, el grup Ciutat, l’Alba Armengou, el fantasma de Gato Pérez, la Orquesta Platería tornat a començar, l’Anarcoma de Nazario, L’Anarquista Nu de Lluís Fernández, les llibretes del Pepe Sales, Ocaña passejant per la rambla, els últims a marxar de l»after’ de les Jornades Llibertàries, els Perro Pachingo, el Martí Sales fent de pregoner a cada festa major de cada barri, la Barcelona del mestissatge, els rumberos de Gràcia, les manifestacions musicals del Sindicat d’Habitatge, l’orgull crític, els embolics del Ventura Pons, l’Albert Pla, tarotistes sense dents, els perduts de la barra d’un bar Manolo, el ‘botellón’ a un pàrquing amb una guitarra o un cajón i 48 palmeros».

Després d’una intensa gira amb La Ludwig Band, explica que quan un té il·lusió de fer les coses troba sempre el temps per tirar-ho endavant. «La Ludwig va com un tren i va molt sol, i em deixa molt de temps per fer moltes coses», diu. Valverde afirma que és una sort poder combinar el seu projecte i el de La Ludwig Band.

Així mateix, declara que quan va començar a gravar amb el seu projecte en solitari eren ell, Roger Cassola, Pau Esteve i Gabriel Bosch, tots membres de La Ludwig Band. Ara segueix amb el seu projecte Gabriel Bosch i qui ha produït majoritàriament l’àlbum, excepte dues cançons, és Andreu Galofré, baixista de La Ludwig. «Tota la música i tot l’ofici de músic que he après ha sigut a La Ludwig». Afegeix que «hi ha molt del saber fer de La Ludwig que està en el disc i estarà en el directe segur».

Text: Pere Francesch/ACN