A Eslovàquia va començar tot l’univers de l’àlbum perquè va descobrir una cançó “preciosa” cantada per dones. Quan va fer-ne la traducció va descobrir que qui cantava era una noia que s’acomiadava de la família i de la seva terra, i va intuir que era la seva última nit de soltera. A partir d’aquí es va preguntar què passava amb les núvies eslovaques i va descobrir que a Eslovàquia han preservat molt més tota la música relacionada amb el casament. Detalla que hi ha una cançó per a cada etapa de la cerimònia, fins i tot per a la nit prèvia de soltera, però també per al moment que li posen el vestit a la núvia o el moment del brindis. Tot i això se’n va adonar que no era una qüestió puntual d’un país, sinó que passava a tot el món.

A la península Ibèrica, diu, hi ha moltes cançons que parlen de la dona que ha estat travessada d’una manera o d’una altra pel matrimoni, sigui perquè l’han forçat a casar-se amb qui no volia o perquè s’escapa i no es vol casar. “Inclús hi ha una cançó, de les primeres que vaig trobar, que la noia és forçada a casar-se amb el seu pare i ella es nega, s’escapa i els seus germans la van a buscar al bosc i l’apedreguen”.

Després d’un llarg període de documentació, Magalí Sare va decidir tirar endavant un repertori amb dones que no s’acaben casant i d’aquí va sorgir la paraula ‘descasada’. La cantant va trobar-la en un cançoner de l’Alt Berguedà i es feia servir “per designar una dona que s’ha casat i es vol descasar i també una dona que es queda en un estat de descasament permanent i no s’arriba a casar”. Confessa que la paraula ‘descasada’ li sona a ‘descarada’ i a ‘descansada’.

Al disc hi conviuen epitalamis, cançons tradicionals de noces i relats de dones. De fet, el treball recull històries de dones obligades a casar-se, de núvies infantils, de dones abandonades o estigmatitzades, però també de figures que decideixen no casar-se, que viuen la sexualitat fora del matrimoni, que trien l’art, la fe o l’autonomia econòmica com a via de supervivència i afirmació personal.

A totes les cultures del món existeix el matrimoni, remarca. “Potser hi ha cultures aïllades on tenen un altre model de família, però el que preval és el matrimoni i la dominació de la dona per part de l’home”.

“La problemàtica de casar-te sempre ha determinat l’èxit o el fracàs de les dones”, declara la cantant. “Ens han educat molt que el nostre somni vital per esdevenir dones completes havia de ser casar-nos i tenim l’exemple de totes les pel·lícules de Disney”. A la compositora li agradaria que s’agafés consciència de com s’entén aquest compromís i que la gent es pregunti per què es casa, per què es fa com es fa i quins simbolismes i costums hi ha darrere. I fins i tot opina que s’hauria de canviar “la festa del matrimoni i portar-la a una cosa molt més col·lectiva i no tan prefabricada”. En qualsevol cas, assegura que el seu interès està en “el missatge que deixen aquestes músiques relacionades amb el matrimoni i l’experiència traumàtica de les dones”.

En l’àmbit musical, Magalí Sare camina entre diversos gèneres i compta amb la participació d’una norantena de músics d’orígens diversos. Hi conviuen la cançó tradicional amb el jazz, la música clàssica, el cant coral, el flamenc i múltiples fusions culturals, amb cançons en dotze idiomes.

Reconeix que és molt intrèpida musicalment i que no es vol casar amb cap gènere musical i sempre intenta buscar allò que no ha fet o compondre d’una manera nova o aprofundir en gèneres diferents. “Tot plegat és una excusa per fer el que em roti sota un leitmotiv que és el matrimoni”.

Assegura que el 100% del disc surt del seu cap. Si ho compara amb els altres projectes anteriors, remarca que a ‘Descasada’ ella és l’eix principal de tot i no hi ha cap figura de productora ni és un projecte compartit amb cap altre músic, i també hi ha molta lletra musicada. “En aquest disc estic encarnant una dona rere una altra i he descobert el meu vessant d’investigadora, antropòloga i musicòloga”.

Preguntada per a qui dedica la cançó ‘Rosalía’, respon que està dedicat a Rosalía de Castro. “No té res a veure amb la cantant, és un poema atribuït a Rosalía de Castro”. La cantant indica que reivindica “l’altra Rosalía d’Espanya amb aquesta cançó”.

Els primers concerts de presentació del disc són el  22 de febrer a l’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida; el 26 de març a La Paloma de Barcelona; el 25 d’abril a l’Auditori Municipal Miquel Pont de Castellar del Vallès i el 14 de maig a l’Etnomusic de València.

Magalí Sare es va sumar a la iniciativa ‘Boicot a Spotify’ al costat de més d’una setantena de cantants i grups dels Països Catalans. Un dels motius més destacats era que, segons van criticar en un comunicat, Spotify “finança la indústria armamentística en temps de rearmament i genocidis” i que als Estats Units “la plataforma emet anuncis d’ICE, l’agència de control d’immigració i duanes”.

La cantant reflexiona que a cada artista li arriba d’una manera diferent el fet d’abandonar la plataforma. “En el meu cas, ha coincidit pràcticament amb la sortida d’un projecte que fa més de tres anys que preparo i no treure’l directament amb Spotify, malauradament, representa un harakiri digital”. Assegura que està “molt ficada dins del boicot”, però diu que no s’ha atrevit a fer el pas de cop. “La meva idea és poder anar abandonant aquesta plataforma, però fent molta pedagogia, sobretot als oients, que no hi tenen res a perdre, perquè abandonin aquesta plataforma per totes les polèmiques de Spotify i perquè els artistes fa molt temps que estan emprenyats amb Spotify”.

Magalí Sare visitarà el programa d’OnaCat.Ràdio, divendres, dia 13 (9h, 13h i 19h).

Text: Pere Francesch/ACN-Redacció/OnaCat.Ràdio