El procés de creació del disc per part de Neddermann, teclista de Jorge Drexler que també ha col·laborat amb artistes com Valeria Castro o Joan Miquel Oliver, ha sigut diferent dels seus anteriors treballs. La compositora es defineix com «la columna vertebral de la producció» del disc, però a la vegada s’ha ajuntat amb diferents productors per crear les cançons. Apunta que ha estat una aventura «molt guai» sense saber si acabaria havent-hi una homogeneïtat en l’àlbum. «Era una aventura i me’l sento més meu per això» perquè hi ha «molta més implicació a l’hora de produir i de decidir». «Si faig servir els productors és perquè m’agrada el so que aconsegueixen i la qualitat del producte final». Admet també que en l’àmbit d’escriptura i de partitura té molt clar el que vol.

Per aquest disc, Neddermann s’ha inspirat molt en la música clàssica amb cites literals d’harmonies i melodies clàssiques. La compositora també volia tornar al piano després que el seu disc anterior fos més electrònic. «Aquí m’he entregat al piano una altra vegada, que és el meu instrument principal».

Neddermann defensa la relació entre la música clàssica i l’electrònica. De fet, al disc uneix aquesta inspiració clàssica amb textures tecnològiques, on hi conviuen sintetitzadors, vocoders i el gra orgànic de les gravacions en cinta analògica. «A vegades escolto Beethoven i penso: ‘quina rave s’està muntant'», assegura. «Els arranjaments són molt similars al que es podria fer amb els sintetitzadors. Li veig la connexió extrema i llavors em sembla natural que s’ajunti perquè és el mateix per a mi en molts casos».

Indica que les temàtiques del disc tenen a veure amb coses que ha viscut, però no en una línia temporal i cronològica de la seva vida. Neddermann confessa que canta sobre temes amb unes lletres que hauria pogut escriure fa un temps. Una de les cançons del disc, per exemple, és ‘Royalties’, que tracta sobre «la inconsistència de voler una cosa però no fer els passos per aconseguir-ho».

A la pregunta de si és molt difícil ser autèntic i integra musicalment en aquest món globalitzat, Neddermann creu que sempre ho ha sigut. «Un trobador que volgués fer la seva moguda devia ser superdifícil en el seu moment, perquè tothom volia l’amor platònic». Explica que Pau Casals va voler fer la seva orquestra aquí a Barcelona i «li va costar molt que la gent acceptés una orquestra amb el repertori que ell volia, que potser no era tan conegut o no era el típic».  

Remarca que estar prop de figures com Jorge Drexler l’ha influït especialment com es relacionen amb l’ofici i la música. «Drexler és molt intel·lectual i li encanta aprendre i té una set de coneixement molt gran. Aixà m’inspira molt i m’encanta», diu.

La gira serà amb un trio al costat de Magalí Datzira i Estefania Chamorro, que són elles artistes també. «Em fa molta il·lusió aquesta trinitat perquè és molt fresc i molt nou i m’encanta la seva perspectiva musical, la seva visió musical i ens entenem molt».

Les primeres dates de presentació de l’àlbum seran a Utopia 46 de Barcelona el 24 octubre;  a Le Taquin de Toulouse el 4 de novembre; al Cafè del Teatre de Lleida el 13 de novembre; a Platea de Girona el 14 de novembre; a La Cate de Figueres el 28 de novembre i a Inverfest a Madrid el 16 de gener.

Text: Pere Francesch/ACN