Sequoia a ‘Mai va ser’ ens parlen d’expectatives
Segon avançament del seu nou àlbum que veurà la llum el 13 de novembre.
‘Mai va ser’ és el segon avançament del nou àlbum de Sequoia i obre una nova porta en l’univers sonor de la banda. Després de reprendre el camí amb el folk enèrgic de ‘Les prunes d’Aragó’, el trio surt ara del niu per explorar territoris inesperats: ritmes provinents del funk i el nu-disco, sintetitzadors i caixes de ritmes conviuen en una producció de vocació completament analògica.
La cançó gira al voltant de les expectatives i, sobretot, del que passa quan la realitat decideix no complir-les. La lletra recorre les diferents etapes d’aquest procés, frustració, desànim i, finalment, indiferència, fins a arribar a una constatació tan senzilla com alliberadora: les expectatives no deixen de ser projeccions d’allò que imaginàvem que passaria, però que mai no va arribar a existir.
Musicalment, ‘Mai va ser’ transforma aquesta idea en moviment. Guitarres elèctriques, baix i bateria fusionen nostàlgia i pulsió dance en un particular laboratori sonor on Sequoia experimenta amb falsets, sintetitzadors i caixes de ritmes. El resultat conserva l’essència orgànica del grup, però la situa sota una llum nova, més nocturna, rítmica i hipnòtica.
Aquest joc entre passat i futur té també una traducció visual en el videoclip dirigit per Robert Molist i Pere Girbau. La peça transcorre íntegrament en un frontó, un espai que ha contemplat impassible el pas del temps en tants pobles, escenari de jocs i records d’infantesa i avui cada vegada més amenaçat per la desaparició.
El frontó es converteix així en alguna cosa més que una localització: és el terreny de joc perfecte perquè Sequoia experimenti amb noves sonoritats i connecti memòria i transformació, allò que va ser amb allò que encara podria arribar a ser.











