Notícies Sons d'Embat / Minoria AbsolutaSons d'Embat / Minoria Absoluta

Sons d’Embat aborda la vigència de la cultura popular en l’Ep ‘Veus que travessen el temps’

17 novembre 2026

Sis cançons que sorgeix de la convicció que el passat continua actuant en el present.

La formació Sons d’Embat ha publicat l’EP ‘Veus que travessen el temps’ (Gola Seca Records), un treball de sis cançons que aborda la vigència de la cultura popular i la transmissió oral. Així, el grup que encapçala l’acordionista Pau Barberà ha partit de la capacitat del cant per fer present allò que sembla llunyà i construir vincles entre èpoques, territoris i persones. Perquè, com explica l’instrumentista, “hi ha corrandes que continuen ressonant quan les persones que les cantaven ja no hi són”.

En conseqüència, el títol, ‘Veus que travessen el temps’, sorgeix d’una convicció que recorre tot el disc: el passat continua actuant en el present. D’aquesta manera, quan una veu recupera i entona una melodia antiga, també es reactiven les experiències, les emocions i les preguntes que l’acompanyen. La transmissió es converteix així en un acte creatiu i col·lectiu: cada interpretació incorpora una vida nova a allò que ha rebut.

Aquest llançament suposa l’inici d’una nova etapa en la trajectòria de Sons d’Embat. Ara, la veu i la paraula se situen al centre d’unes composicions d’arrel ibèrica i mediterrània. Tanmateix, les tonades prenen forma amb una sensibilitat contemporània i amb una base acústica en què conviuen veus, acordió i percussions. A més, les textures electròniques i els samplers amplien i transformen aquest univers sonor i estableixen un diàleg amb la matèria orgànica de les cançons.

L’àlbum s’obre amb ‘L’avui sempre és l’ahir’, cançó que exposa la mencionada continuïtat i repetició de la història. En aquest cas s’ha de mencionar la col·laboració de la cantant La Maria, gran renovadora de la música tradicional valenciana gràcies a la incorporació d’elements electrònics.

‘L’últim cel’ esdevé un crit de denúncia pel genocidi que encara pateix el poble palestí. La participació de l’activista i vocalista Salma Alhakim connecta la memòria amb la necessitat d’escoltar les veus del nostre temps.

El tercer tema, ‘El sol se va poniendo’ és un cant de sega castellà en forma de fandango que recupera el vincle entre veu, terra i treball. La composició pren força gràcies a la presència d’El Naan, col·lectiu musical amb seu a Tabanera de Cerrato (Palència), que mescla la tradició rítmica ibèrica amb altres gèneres.

En ‘Cançó de bressol’, Sons d’Embat acosta la vida i la mort dins d’un mateix gest de tendresa. Ho fa amb les notes interpretades per la cantautora i poeta mallorquina Clara Fiol, antiga component del grup Marala.

Els últims tocs són per a ‘La despedida (A lo pesau)’, un cant d’amor que perdura malgrat la partida i la distància, i ‘Esqueix’, una peça que prolonga aquest món en un paisatge sonor rural: percussions, esquelles, irrintzis, ocells, dolçaina i fragments de les altres cançons es retroben i es transformen. Així, les veus i els sons escoltats al llarg del disc reapareixen com una memòria compartida que continua en moviment.




Comments are closed.

Back to Top ↑