També ha identificat enclavaments essencials per a la xarxa, com el Castelló Sobirà de Sant Gervàs, Sant Andreu de Llimiana o el castell de Montllor.

L’estudi de sonoritat ha estat guiat per Laura Castellet, qui va proveir de les reproduccions ceràmiques dels corns, pròpies del segle XII. Per realitzar les còpies d’acord amb restes arqueològiques d’aquestes cronologies hi va col·laborar la ceramista Marie Picard.

Melero ha explicat que a part dels corns ceràmics es van fer servir també corns de banya de vaca, els quals només necessiten ser tallats a l’àrea de la punta, i metàl·lics, amb l’anafil. També vam disposar d’una variant del corn ceràmic, el qual estava acabat amb vidrat. Tant l’anafil, per a contextos de ciutat, com el corn vidrat són posteriors en cronologies.

Els resultats, més enllà de poder experimental la sonoritat a la vall i d’aproximar-se a aquesta forma de comunicació, van determinar que el corn de banya, malgrat ser molt més accessible, cobreix les mateixes distàncies que el ceràmic. L’arqueòloga ha explicat que segurament aquest corn estaria vinculat amb el món de la ramaderia i de la transhumància. Melero ha afegit que el corn ceràmic i el de banya sonen en diferents tons, per la qual cosa seria perfectament diferenciable qui dona un avís.

El benefici de la comunicació sonora enfront de la visual és «l’agilitat i l’adaptabilitat» al terreny que els mètodes visuals no podien garantir de manera constant a l’orografia del terreny. Tot i això, les distàncies que pot cobrir la comunicació visual suggereix que anirien combinades per crear una xarxa de seguretat més robusta.

Aquesta reconstrucció no només posa de manifest la sofisticació de les xarxes de comunicació medievals, sinó que també posa en valor la vall de Barcedana com una unitat geogràfica i històrica cohesionada des de l’antiguitat.

Text: Marta Lluvich/ACN