Agnès Algueró ens apropa a un paisatge rural on trobem un ‘Espantaocells’
Una cançó amb un toc surrealista que parla de dos mons paral·lels.
Agnès Algueró, després d’haver publicat el primer disc ‘Bosc endins’ amb cançons intimistes i rurals, presenta el seu segon disc a on podem trobar-hi una maduresa i un so més electrònic. Sense deixar el seu pop intimista de banda ni les seves lletres poètiques, des d’Olivera Estudi (Vic Moliner i Pau Brugada), l’han ajudat a crear un àlbum amb un so més fosc i més modern.
‘Espantaocells’ n’és el quart avançament. Una cançó amb un toc surrealista que parla de dos mons paral·lels i de l’abisme que un sent quan veu algú que necessita ajuda i no pot arribar a ajudar-lo. Parla de la depressió i de la pèrdua de connexió amb l’entorn i amb les persones que un estima. Tot això, camuflat dins d’un paisatge rural, un camp i una boira espessa que no deixa clares les imatges i permet que l’oient pugui visualitzar la història a la seva manera.
Related Posts
Marala s’acomiada de Barcelona amb un tercer concert a El Molino oferint un viatge per la seva trajectòria →
Guillem Solé: “Després de vint anys l’única cosa que no ha canviat és la nostra vocació per fer música” →
L’Anella Olímpica tanca el 2024 amb 2,2 milions de visitants i més de 170 esdeveniments →
