El Palau de la Música acull ‘Ex-Natura’, una instal·lació artística visual i sonora que projecta un futur imaginari
Pedro González i Carles Marigó signen una proposta que reviu l’experiència de gaudir d’un concert.
El Palau de la Música Catalana acull des d’aquest dilluns la instal·lació ‘Ex-Natura’, una instal·lació visual i sonora que projecta un futur imaginari. Creada per l’artista Pedro González i el pianista Carles Marigó, la proposta reviu l’experiència de gaudir d’un concert en aquest mateix equipament cultural a través de la transformació el piano – símbol del llegat cultural occidental – en una peça híbrida i tecnològica. En declaracions a l’ACN, Marigó subratlla la importància de la ubicació, perquè va ser una de les “arrels” de tot plegat. “Parla de la idea del noucentisme i la utilització de la natura en l’art”, detalla, “una de les idees que ens va moure per crear aquesta instal·lació”.
La seva posada en marxa s’ha fet de la mà d’Artificia, una plataforma que des del 2020 es dedica a explorar idees, projectes i perspectives sobre la simbiosi entre la intel·ligència artificial i l’art, promovent debats que aborden temes socials, culturals i filosòfics. En aquest sentit, la nova instal·lació interactiva fusiona música, robòtica i projeccions audiovisuals, inspirades en l’experiència de viure un concert a l’emblemàtica sala modernista. Aquesta creació s’estrena al Palau i girarà per sales, festivals i esdeveniments tecnològics d’arreu de Catalunya.
L’experiència reinterpreta el fet musical a través de la intel·ligència artificial, i permet la interacció amb el públic que l’envolta, amb una obra sonora de nova creació composta especialment per aquesta instal·lació, que combina els estils de Marigó i González, encarregat també de programar les projeccions. “El Pedro i jo som compositors, i per això hem volgut crear una música híbrida dels dos llenguatges que transita i ajuda a entendre tota l’experiència”, ha detallat.
Per González, ‘Ex-Natura’ retrata un “futur especulatiu”, relacionat amb les idees provinents del posthumanisme. “Un dels punts que unifiquen tota la idea de la peça és la tecnologia entesa com un agent més, que col·labora amb els humans i la natura”, relata, “tot es transforma, es barreja, i queda representat en aquest piano, que borra els límits clàssics entre natura, home i tecnologia per crear un univers paral·lel”.
L’art i la ciència sempre s’han influït mútuament, però la intel·ligència artificial proporciona un nou mitjà perquè aquestes esferes es fusionin i creïn noves formes d’expressió i descobriment. Així ho afirma Xavier Garcia, co-director d’Artificia que també recorda que les eines tecnològiques “evolucionen a un ritme vertiginós” el que està suposant un canvi “en els processos creatius”.
Per la seva banda, Xavier Satorra, fundador i codirector d’Artificia, afegeix que “en pocs anys s’ha viscut un augment exponencial de la IA en molts sectors” i per això, considera que és important, “més enllà de fer-ne un ús creatiu en disciplines artístiques”, donar visibilitat a les conseqüències que té, com per exemple en temes d’autoria i d’impacte amb el medi ambient.
Text: Eli Don/ACN












