Hernández espera assolir el 2% del pressupost per a Cultura i Política Lingüística el 2025
La consellera creu que la cultura catalana es troba “en un bon moment” però recorda que ha de ser “més accessible”.
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, espera poder assolir el 2% del pressupost per a Cultura i Política Lingüística el pròxim any 2025. Ho ha dit aquest divendres en el marc de la presentació del pla d’acció i les prioritats de la legislatura del seu departament, afegint que és un dels acords que van pactar ERC i el PSC al seu moment. Hernández ha assegurat que la cultura catalana es troba “en un bon moment”, però ha recordat que ha de ser més “accessible i participada” i per això ha assegurat que un dels eixos de la legislatura implica garantir els drets culturals de tothom. També ha avançat que ja s’està començant a treballar per elaborar i desplegar un gran Pacte Nacional per la Cultura, concebut com un acord transversal i de país.
Hernández ha explicat que el Departament ha marcat cinc eixos prioritaris per aquesta legislatura, que tenen com a objectiu que les persones del país “visquin la cultura de primera mà”. En aquest sentit, ha celebrat que la cultura catalana estigui “forta”, amb unes xifres rècord pel que fa als espectadors d’arts escèniques, de música en viu i de cinema en català, i també amb molt bones dades per a sectors com l’audiovisual, l’editorial i el videojoc.
Tot i això, ha advertit que aquest progrés no és complet si no es posa al servei del conjunt de la ciutadania i no repercuteix en polítiques que situïn “les persones al centre”. D’aquesta forma, la conselleria posa com a prioritat garantir els drets culturals, impulsar les arts i la cultura en l’educació, l’accés universal i la participació cultural, consolidar un sistema cultural fort i ben vertebrat, impulsar la creació artística, valorar el patrimoni com a element d’identificació col·lectiva i enfortir la cultura digital i audiovisual.
El primer eix en què treballa el Departament és la garantia dels drets culturals. La consellera ha assenyalat que es vol assegurar que “tothom i a tot arreu del país” tingui accés als equipaments i serveis culturals i que pugui gaudir de les seves programacions i activitats en “igualtat de condicions”. Per fer-ho, ja es treballa en el desplegament territorial del Programa per la presència de les Arts i la Cultura en l’Educació, un projecte que – juntament amb Educació – vol impulsar el paper de les arts en l’entorn educatiu i afavorir la implicació dels professionals de la cultura en la formació dels infants i joves.
Un altre programa que es crearà estarà destinat a les persones amb rendes baixes per tal que els més desafavorits econòmicament puguin tenir accés als equipaments culturals i a les seves programacions. La consellera ha explicat que es farà en coordinació amb Drets Socials i entitats socials, i que preveu la figura dels mediadors culturals, com a agents intermediaris entre els usuaris i els equipaments. D’altra banda, també s’impulsarà una iniciativa orientada a l’acompanyament de persones grans a espectacles i activitats culturals.
La conselleria també ha anunciat que una de les actuacions del mandat serà la revisió i actualització del Pla d’Equipaments Culturals a Catalunya (PECCAT) amb una nova mirada i ampliant el seu abast al conjunt de serveis culturals bàsics. Amb aquesta nova visió, s’elaborarà el PESCCAT, l’articulació d’una xarxa d’equipaments culturals de proximitat – públics i privats – creada a partir d’iniciatives locals, municipals o associatives.
A més, es crearà una nova línia de suport per a la construcció i reforma d’equipaments culturals d’àmbit local, amb una gran dotació econòmica que culminarà grans projectes com La Foneria i La Casa de les Lletres. El primer anunciarà pròximament el projecte guanyador per a fer la licitació de les obres l’any que ve. El segon, també preveu la licitació de les obres el 2025, i el Departament espera que es puguin inaugurar els anys següents.
Pel que fa a la creació artística, la conselleria vol posar les condicions per tal que els artistes i el conjunt de la ciutadania pugui desenvolupar el seu talent. Per això, impulsarà una xarxa de residències de creació que tingui en compte el teixit existent al país i que aculli artistes de Catalunya i de l’àmbit internacional. Altrament, s’incrementarà la dotació de les beques, s’actualitzarà els diferents plans en funcionament i es posarà en marxa un nou programa d’impuls de la música d’arrel.
La cap del Departament també ha parlat del patrimoni com un eix que necessita “grans inversions” per poder “planificar”, així com tirar endavant grans projectes. Així, es continuarà desplegant el Pla estratègic del patrimoni català 2030 i s’avançarà en l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Montjuïc, un dels grans projectes del país. Hernández ha afegit que s’engegarà la segona fase d’Els ulls de la història i ha subratllat que es posarà especial atenció en la col·lecció nacional, “perquè les compres tinguin com a destí un museu del territori català”.
El darrer eix presentat és el de la cultura digital i audiovisual. En aquest àmbit es continuarà apostant per la Catalunya Media City i l’ampliació del Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa, on hi haurà dos platós d’abast internacional. Un altre de les apostes serà l’ampliació al suport a la creació audiovisual catalana i en català. “Hem vist com ha funcionat amb ‘Alcarràs’, ‘Casa en flames’, ‘El 47’ o ‘Això no és Suècia’, i ens anima a seguir en aquesta línia”, ha conclòs Hernández.
Finalment, la consellera s’ha referit al Pacte Nacional per la Cultura, en el qual ja s’ha començat a treballar per desplegar “un acord de país que permeti fer avançar la cultura catalana des de tots els àmbits possibles”. Hernández ha ressaltat que ha de ser l’eina per “garantir” els drets culturals de la ciutadania i ha insistit que es troba en un moment en el qual pensen que hi ha “el consens social i polític necessari” per portar-ho endavant.
Això sí, tal com passa amb totes les línies d’actuació, per poder tirar endavant els diferents projectes de la legislatura ha afegit que és necessari arribar al 2% de pressupost, “una fita important que no és un objectiu finalista, sinó instrumental”. En aquest sentit, ha recordat que als acords es preveu que això passi el 2025 i que la xifra inclou Política Lingüística.
Text: Eli Don/ACN