L’Editorial d’OnaCat.Ràdio
Catalunya, terra de cultura rica i diversa, ha estat testimoni, en els darrers mesos, d’un preocupant degoteig de baixes en la seva escena musical. Aquesta tendència, alimentada per diversos factors, ha generat una profunda preocupació dins de la comunitat musical catalana i posa en perill la varietat i riquesa que ha aportat històricament al món de la música.
Diversos elements han contribuït a l’actual aturada de grups musicals:
- La unilateral proposta musical mundial a través de les plataformes digitals. Les diferents crisis, tant locals com internacionals, que constantment provoquen un impacte devastador en molts sectors, i la música no va ser una excepció.
- La reducció dels pressupostos destinats a la cultura provoca també una disminució de les oportunitats per als músics i augmenta la competència per aconseguir finançament.
- A més, la pandèmia de la COVID-19 va agreujar encara més la situació. Les restriccions a les actuacions en viu i als esdeveniments musicals van limitar dràsticament les fonts de renda dels grups. Molts artistes han hagut de cancel·lar gires, concerts i altres projectes, veient-se obligats a reduir les seves despeses i fins i tot a prendre decisions difícils com l’aturada temporal o definitiva de les seves activitats musicals.
Una altra qüestió crítica és la manca de suport institucional i reconeixement per part de les autoritats. Els músics han expressat la seva frustració davant de la falta d’inversió en programes culturals i de suport financer per als projectes musicals. Aquesta manca de recolzament ha afectat especialment als artistes emergents que es veuen obligats a abandonar les seves passions per falta d’oportunitats.
L’evolució de les preferències del públic també ha contribuït a aquesta crisi musical. Hi ha hagut una tendència cap a la música mainstream i internacional, amb una disminució de l’interès per les propostes locals. Això ha dificultat la visibilitat dels grups de casa nostra i ha provocat que molts d’ells no puguin mantenir-se actius en el mercat.
Aquest endarreriment no només té repercussions econòmiques, sinó també un impacte social i cultural profund. La música és part fonamental de la nostra identitat, i la pèrdua d’aquesta riquesa musical afecta la diversitat i la vitalitat de la cultura catalana. A més, molts músics, a causa de les dificultats, es veuen obligats a abandonar els seus somnis i passions, generant un buit significatiu en el teixit cultural del país.
En resposta a aquest fet, la comunitat artística està demanant a les autoritats i al públic a prendre mesures immediates. S’insta a augmentar els fons destinats a la cultura i a implementar programes de suport específics per als músics, especialment per als emergents. És essencial establir plataformes que promoguin la música catalana i educar el públic sobre la importància de recolzar els talents locals.
Aquesta és una realitat alarmant que requereix accions decidides. La música és un element clau de la identitat catalana, i preservar aquesta riquesa cultural és essencial. Amb el suport de la societat i les institucions, és possible revertir aquesta tendència i permetre que la música continuï brillant amb tot el seu esplendor. La diversitat sonora de Catalunya és un tresor que mereix ser protegit i celebrat per les generacions presents i futures.
