L’Editorial d’OnaCat.Ràdio
Picap és una discogràfica catalana amb una història que abasta quatre dècades, des de la seva fundació el 1984 per Joan Carles Doval fins a l’actualitat. Aquests 40 anys han estat plens d’èxits, canvis i adaptacions a la indústria musical. Vegem algunes de les fites clau i moments significatius en la història de Picap.
Picap va començar el seu camí el 1984 a Barcelona, amb un petit despatx al carrer Consell de Cent. La seva missió era clara: editar i promoure música feta a Catalunya, especialment en català. La primera fornada de llançaments consistia en quatre maxi-singles, amb estils musicals que anaven des del techno-pop fins al rock dur. Un dels primers grans èxits va ser Eugenio, un humorista de gran popularitat.
Durant aquesta primera etapa, el suport de les emissores municipals va ser fonamental per difondre la música dels artistes de Picap. A més, la discogràfica va mostrar una mentalitat descentralitzada, fent presentacions en les comarques d’origen dels artistes, com Sau a Vic i Sangtraït a Figueres.
La segona etapa de Picap es va centrar en el rock català emergent. Durant aquest període, Picap va rebre una allau de maquetes de nous artistes, i la discogràfica va mantenir la seva política de prioritzar artistes catalans que cantessin preferentment en català. Una de les grans incorporacions va ser Lluís Llach, un dels cantautors més respectats de Catalunya.
Per qüestions de mimetisme el catàleg de Picap creix considerablement amb noms històrics de l’escena catalana. El fet de tenir a Lluís Llach dona prestigi i confiança a la companyia que en els anys posteriors estableix lligams amb La Companyia Elèctrica Dharma, Tomeu Penya, Raimon, Maria del Mar Bonet i Marina Rossell.
El gran èxit del rock català va arribar amb grups com Sau, que amb el seu disc “Quina nit” va esdevenir un referent. La combinació entre el talent musical de Pep Sala i la presència escènica de Carles Sabater va ser una fórmula guanyadora. Altres bandes com Sangtraït també van tenir èxit, i Picap es va convertir en un punt de referència en la indústria musical catalana.
La mort prematura de Carles Sabater el 1999 va marcar un abans i un després en la història del rock català. La seva desaparició va ser seguida per la dissolució de diverses bandes de rock català, tot i que Els Pets van continuar actius. La figura de Carles Sabater es va convertir en un mite, i la seva presència escènica i carisma van deixar una empremta indeleble en la cultura catalana.
Picap ha sabut adaptar-se als canvis en la indústria musical al llarg dels anys. La seva aposta per la música catalana ha estat constant, i la discogràfica ha continuat treballant amb nous talents i promovent la música en català. Actualment, Picap continua sent una discogràfica respectada i un referent per a la música catalana.
El febrer de 2017 van creae un nou segell anomenat “Delirics” enfocat a artistes i grups emergents catalans.
Picap ha obtingut el reconeixement de diverses institucions i mitjans públics i sobretot de la societat que a través de la compra dels discos editats ha fet possible aquest projecte. A partir del 2004, i arran del canvi de preferències dels consumidors, part de la producció musical de Picap es pot trobar a les principals botigues de descàrrega electrònica de música enregistrada. Així, es poden trobar els artistes de Picap a iTunes, Spotify, Amazon o similars.
En resum, els 40 anys de Picap són una història de perseverança, adaptació i èxit en la indústria musical catalana. La seva contribució a la música i la cultura catalana ha estat significativa, i el seu llegat continua viu en la música que produeixen i promouen.
