L’Editorial d’OnaCat.Ràdio
Els festivals a Catalunya, des de fa dècades, han estat una manifestació vibrant de la seva rica herència cultural. Aquests esdeveniments, que van des de les festes tradicionals fins als grans festivals musicals contemporanis, han ajudat a definir la identitat catalana, tant dins com fora del territori. No obstant això, en els darrers anys, ha sorgit un debat crucial: fins a quin punt els festivals a Catalunya s’han transformat en un simple negoci econòmic? Aquest canvi de paradigma ha portat a una sèrie de crítiques que qüestionen la sostenibilitat, l’autenticitat i el veritable valor d’aquests esdeveniments.
Un dels aspectes més preocupants és la comercialització de les festes tradicionals. Festes com la Patum de Berga, la Festa Major de Gràcia o la Mercè a Barcelona, històricament celebrades per la comunitat per reafirmar la seva identitat cultural, han vist un increment exponencial de l’assistència de turistes. Si bé el turisme pot generar ingressos per a les economies locals, aquesta afluència massiva també ha provocat una transformació substancial en la manera com es viuen aquestes festes.
El que abans eren esdeveniments íntims i comunitaris s’ha convertit, en molts casos, en espectacles dissenyats per atraure visitants. Els carrers decorats, les actuacions musicals i fins i tot els rituals més arrelats es veuen sovint adaptats per satisfer les expectatives d’un públic internacional, més que no pas per mantenir la seva essència original. Aquest fenomen planteja la pregunta: els festivals encara pertanyen a la comunitat, o ara són un producte més del mercat turístic?
A més dels festivals tradicionals, els festivals musicals com el Primavera Sound, el Sónar i el Cruïlla han guanyat notorietat internacional, atraient desenes de milers de visitants cada any. Aquests esdeveniments s’han convertit en autèntiques màquines de fer diners, amb patrocinadors, vendes de marxandatge i entrades que arriben a preus exorbitants. Mentre que els organitzadors i patrocinadors es beneficien enormement, és legítim preguntar-se qui paga realment el preu d’aquests festivals.
Els impactes negatius són nombrosos. El medi ambient sovint en surt malparat, amb la generació massiva de residus, la contaminació acústica i l’ús excessiu de recursos naturals locals. A més, les comunitats locals es veuen sovint desplaçades, amb els seus barris ocupats per turistes i amb un increment del cost de la vida, especialment en ciutats com Barcelona. La transformació de la ciutat durant aquests esdeveniments sovint afecta la qualitat de vida dels residents, que veuen com els seus carrers es converteixen en espais comercials on es prioritza el benefici econòmic per sobre del benestar comunitari.
Un altre problema crític és la pèrdua d’autenticitat. Quan els festivals esdevenen una eina per generar ingressos, inevitablement es fan concessions per fer-los més atractius a una audiència més àmplia. Això sovint implica simplificar o fins i tot diluir elements culturals per fer-los més “digestibles” per als turistes. La música, els rituals i altres expressions culturals esdevenen productes de consum, empaquetats i venuts com a experiències exòtiques o autèntiques, però en realitat allunyades de la seva veritable essència.
Aquest fenomen és especialment evident en festivals que originalment tenien un significat profund per a les comunitats locals. El que en altres temps era un espai per a la participació activa i la preservació cultural s’ha transformat en una atracció turística passiva, on els visitants observen des de fora, sense comprendre o respectar plenament el significat de les tradicions que es representen.
Un altre aspecte crític és com els beneficis dels festivals sovint no arriben a les comunitats locals. En molts casos, els beneficis econòmics generats per aquests esdeveniments es queden en mans de grans empreses i corporacions que organitzen els festivals, mentre que els residents locals en pateixen els costos. Això inclou l’increment del preu dels serveis, la saturació dels espais públics i la degradació de l’entorn.
A més, els festivals sovint no tenen en compte les necessitats i opinions de la població local. Molts residents es queixen que aquests esdeveniments es planifiquen i s’executen sense consulta ni participació comunitària, creant tensions entre els organitzadors i els veïns. Aquesta manca d’inclusió fa que els festivals siguin percebuts com a esdeveniments externs, més que no pas com a esdeveniments de la comunitat i per a la comunitat.
Els festivals a Catalunya han passat de ser manifestacions culturals genuïnes a convertir-se, en molts casos, en motors econòmics amb un fort component comercial. Aquesta transformació ha generat una sèrie de crítiques i preocupacions que no es poden ignorar. Perquè els festivals puguin continuar tenint un significat cultural real i un impacte positiu en les comunitats, és essencial repensar el model actual. Això inclou tornar a posar les necessitats de les comunitats al centre, garantir la sostenibilitat ambiental i preservar l’autenticitat que ha fet que aquests festivals siguin únics.
Els festivals no han de ser només una font d’ingressos; han de ser, sobretot, una celebració de la identitat i la cultura catalana. Sense aquesta connexió essencial amb la comunitat, els festivals corren el risc de perdre el seu valor més preuat: ser una expressió viva de la història, les tradicions i l’esperit de Catalunya.
